el mur de berlín. divisió d'una ciutat, divisió de dos mons. pau roigé ...

Presentació
com ara els salaris, les condicions de treball, etc 90 . Més tard es van començar a fer
protestes de caire polític. Els alemanys de l’est que estaven insatisfets amb la gestió de
l’Estat de la SED coneixien perfectament que la RFA els acolliria com a ciutadans en
ple dret si creuaven la frontera, pel que a la mínima que veien possibilitats d’escapar-se
ho feien. Pràcticament tothom qui estigués al territori de la República Federal Alemanya
es podia beneficiar del seu sòlid Estat del benestar 91 . Hi havia una clara diferència entre
sistema d’instaurar el comunisme a la població entre els països de l’est i Alemanya
oriental; mentre que la població dels Estats que ja eren al bloc comunista des de feia
temps ja tenien aquestes idees a la societat instaurades per tradició, la RDA va haver
d’aplicar un sistema consistent en ensenyar les idees comunistes quasi per la força a la
seva població, cosa que feia que les arrels de la ideologia i, per tant, el mateix govern,
trontollés contínuament. Els moviments de protesta a la RDA no van tenir gaire força,
en part, també perquè no rebien el suport de la RFA. Però el major obstacle de
l’oposició era la policia secreta (Stasi), que amb més de 300.000 informadors no oficials
entre la població dificultava i reprimia molt les reunions clandestines per organitzar
protestes 92 .
Quan Erich Honecker va arribar al capdamunt del partit el 1971, la seva política,
anomenada “socialisme real”, va anar orientada a satisfer les demandes de la població, i
de fet va aconseguir construir un govern força més independent de la URSS que els
anteriors. Però la seva política econòmica es veié frustrada per la crisi dels setanta.
Aquesta va fer necessari un major acostament cap a l’oest i algunes mesures
liberalitzadores, que mostraven una certa feblesa per part de la RDA 93 . Després de
signar l’Acta Final d’Helsinki el 1975, es va permetre a la població alemanya oriental
entrar i sortir del país lliurement sempre que tinguessin un permís; a partir d’allò, van
anar augmentant les peticions sense control; tant va ser així que durant l’estiu del 1976
es van demanar més de 100.000 permisos per marxar de forma definitiva de la RDA.
També es començaren a concedir permisos per viatjar a la RFA, tot i que, per tal
90 Janué i Miret, M., 2003, op. cit., pàg. 41.
91 Per tal de mostrar la seva oposició a la divisió, la RFA va arribar a comprar nombrosos presoners polítics
a la RDA.
92
Childs, D. i Popplewell, R., 1996, The Stasi: East German Intelligence and Security Service, Palgrave
Macmillan
93
Childs, 2001, op. cit.; Fulbrook, M., 1995, Anatomy of a Dictatorship: Inside the GDR, 1949-1989
Oxford, Oxford University Press.
62