el mur de berlín. divisió d'una ciutat, divisió de dos mons. pau roigé ...

Presentació
creixement econòmic. Les diferències van posar en evidència la RDA i la propaganda
occidental a través de la televisió van anar generant un fort descontentament entre la
població de l’Est, alhora que el sistema econòmic estava força enfonsat. Els líders de
l’Est no varen saber reaccionar a temps i, davant del seu propi astorament, el mur va
caure sol, per una situació insostenible econòmicament i políticament.
El mur va ser construït el 1961 amb la justificació que era un “mur de protecció
antifeixista”. Pretenia evitar (i ho va aconseguir) la fugida de ciutadans de la RDA atrets
per la propaganda occidental i les millors condicions de vida a la RFA. Però el mur no
era impermeable del tot i hi havien constantment intents de fugida que eren fortament
reprimits per les forces frontereres. Per això, al llarg dels anys l’estructura del mur va
anar perfeccionant-se fins a constituir una forta estructura composta d’un mur, torres de
vigilància, espais minats, i camins interiors vigilats per gossos i cotxes patrulles. Al
llarg dels anys, el mur s’anava reforçant amb la idea que no fos necessari l’ús de les
armes de foc, perquè els dirigents d’Alemanya de l’Est eren conscients que això tenia
un impacte molt negatiu sobre l’opinió pública, especialment a Occident on tots els
esdeveniments relacionats amb el mur eren molt magnificats. Poc abans de la fi del mur
es feien plans de millora del mur amb la idea que duraria més de cent anys. La divisió
de la ciutat no era només tancar els carrers entre les dues parts de Berlín, sinó que també
es va restringir l’ús de tot tipus de transports com metros o trens que comuniquessin
Berlín est i oest. Només es podia creuar la frontera per un dels set passos amb un permís
pràcticament impossible d’aconseguir.
Durant vint-i-vuit anys el mur va formar part de la vida quotidiana de la ciutat.
Aquest és un dels aspectes que més hem volgut destacar en el treball. A l’ombra del
mur, la vida quotidiana anava desenvolupant-se amb resignació i amb una certa
indiferència, trencada només per accions de protesta tant a l’est com a l’oest del mur i,
sobre tot, per les notícies de fugides de persones que, arriscant la seva vida, volien
creuar d’una banda a l’altre. Es van provar tota mena de sistemes per escapar-se de la
RDA, des de túnels a vols sense motors, passant pels més habituals sistemes d’amagar-
se en els cotxes. La RFA acceptava, per principis i també perquè li faltava mà d’obra,
tots els fugitius de la RDA i els acollia transitòriament en centres especialment
construïts amb aquesta finalitat. I també hi havia gent que passava a l’Oest “comprats”
per la RFA, cosa que beneficiava ambdues parts: els de l‘Est s’alliberaven de dissidents
i els de l’Oest obtenien més treballadors. Tot i que en general no es produïren moltes
accions de protesta per l’existència del mur, n’hi hagué una que va ser molt
169