el mur de berlín. divisió d'una ciutat, divisió de dos mons. pau roigé ...

Presentació
La banda oriental havia quedat molt més destruïda que l’occidental. Per això, el
govern d’aquesta zona es va haver d’ocupar d’arreglar molts més desperfectes produïts
durant la última guerra Mundial. Però a banda d’això, el seu discurs respecte al passat
era radicalment diferent al de l’altra banda: la RDA mai es va reconèixer hereva i
culpable de l’antic sistema nazi, sinó com un estat sorgit precisament contra el nazisme i
que havia alliberat als obrers d’aquest esclavatge. Aquesta constatació va generar
formes diferents d’entendre i veure la relació amb el passat, traduïnt-se per exemple en
el manteniment de runes per recordar el passat alliberat per la RDA.
Una de les característiques bàsiques de la RDA fou el fet de ser governada per
un partit únic. Després de la creació de la SMAD el 1945, aquesta encara va permetre la
fundació i l’establiment d’alguns partits polítics antifeixistes o d’altres ideologies
semblants a les del govern. Alguns d’aquests nous partits van ser, per exemple, el KPD
(Partit Comunista d’Alemanya), l’SPD (Partit Socialdemòcrata d’Alemanya), la CDU
(format pel Partit Catòlic del Centre, el DDP i alguns cercles protestants conservadors) i
l’LDPD (Partit Liberal Democràtic d’Alemanya) 85 . Però poc després, el juliol de 1945
aquests quatre partits van decidir formar un Bloc Democràtic, integrat més tard dins del
Front Nacional de l’Alemanya Democràtica. Els partits anirien fusionant-se: el 1946-
1948 el comunista KPD va forçar la fusió amb l’SPD socialdemòcrata oriental, mentre
que el SED (Partit Socialista Unificat d’Alemanya) va afeblir definitivament els altres
partits transformant-se en el partit amb més força política del país i després en el partit
únic que monopolitzava tot el poder. Va arribar a tenir 2,8 milions de militants 86 .
El SED va organitzar-se a inspiració del sistema soviètic, adoptant les
estructures de direcció del PCUS soviètic i un sistema jeràrquic de nomenclatura... El
secretari general del seu Comitè Central era el dirigent més poderós de l'Estat 87 . Com
els altres partits comunistes dels estats del Bloc de l'Est, els seus òrgans dirigents eren el
Congrés, el Comitè Central i el Politburó. Pel que fa a l’Estat, l'òrgan executiu
consultiu era el Consell d'Estat i el de govern el Consell de Ministres, mentre el poder
legislatiu requeia en la Càmera del Poble (en alemany Volkskammer). Amb tot, tots
85 Janué i Miret, M., 2003, op. cit., pàg. 41.
86 Després de la caiguda del Mur de Berlín i la desaparició de la RDA el SED es va transformar en el Partit
del Socialisme Democràtic d'Alemanya (PDS), que ha arribat a conseguir un 25% dels vots en els Estats de l'antiga
Alemanya oriental.
87 Els seus secretaris generals durant l'existència de la RDA foren Wilhelm Pieck (1946-1950), Walter
Ulbricht (1950-1971), Erich Honecker (1971-1989) i Egon Krenz (finals de 1989).
60