el mur de berlín. divisió d'una ciutat, divisió de dos mons. pau roigé ...

Presentació
A meitats de l’any 1989 la situació a la que s’havia arribat durant la crisi
econòmica dels països de l’est, en especial la RDA, estava empitjorant a causa dels
enormes deutes internacionals d’aquests Estats. Alguns d’aquests països es van
començar a adonar del fracàs del socialisme soviètic; alguns d’aquests foren Hongria i
Polònia, que van començar a introduir reformes prenent com a model els països del bloc
occidental. Tant és així que, fins i tot, Hongria es va atrevir a treure les barreres
frontereres que la delimitava amb Àustria el 2 de maig de 1989. Durant els següents
mesos, aquest forat al “Teló d’Acer” va servir com a porta de sortida de molts fugitius
de la RDA. Tant és així, que a Sopron, un poble d’Hongria, el 19 d’agost de 1989 es
van escapar més de 600 persones en un sol dia durant un acte polític que s’estava
celebrant. En veure això es van intentar reforçar les fronteres, però finalment, l’11 de
setembre de 1989 el govern hongarès va declarar oficialment que la frontera amb
Àustria estava oberta.
El govern de la RDA estava col·lapsat; no sabien què fer per tal d’estabilitzar el
sistema. Tot i això, l’URSS va dir que no donaria suport a Alemanya oriental a
reorientar la seva economia. Així, mica en mica anava augmentant la pressió econòmica
i política sobre el govern de la RDA. L’única font de recursos que els hi quedava eren
els préstecs concedits per la RFA; aquesta aprofitava l’avinentesa per obligar a
Alemanya de l’est a millorar les condicions de treball i vida dels seus ciutadans; així,
per exemple, van demanar que es deixés de disparar a la frontera entre Berlín est i oest,
cosa que es va portar a terme a partir dl 3 d’abril del 1989.
Però el que resulta evident des de la perspectiva actual no era tan clar en aquell
moment. Només set dies abans de la caiguda, Krenk, el líder de la RDFA, declarava que
la reunificació no estava en la seva agenda política i que el mur era encara necessari. La
Vanguardia del 2 de novembre recollia les seves declaracions així:
“Estoy firmemente convencido de que la cuestión de la reunificación no es actual
—dijo. Sobre la separación de Alemania reposa una parte de la estabilidad en
Europa, y sobre Europa la del mundo” (...) Citando la conocida frase de un
destacado intelectual francés dijo que: “Queremos tanto a Alemania que nos
encanta que hayan dos”. Los alemanes del Este dispondrán pronto de pasaporte y
podrán viajar donde deseen, dijo. Pero no dio detalles, aludiendo que la
concreción de eso corresponde al Gobierno y al Parlamento. Si habrá libertad de
viajar, ¿para qué mantener el muro de Berlín?, se le preguntó. “Se trata de una
frontera entre dos estados, dos sistemas políticos, dos bloques militares, y en el
territorio de esos dos estados se encuentra la mayor concentración de armas y
tropas de Europa”, dijo formulando de otra forma la vieja máxima de su
antecesor jubilado, Erich Honecker “El muro desaparecerá el día en que
127