el mur de berlín. divisió d'una ciutat, divisió de dos mons. pau roigé ...

5.1.4 Plans de futur per un mur d’alta tecnologia
Presentació
Honecker, el 19 de gener de 1989, va dir que el mur duraria més de cent anys,
cosa que segurament la majoria de gent de tot el món creia en aquells moments. Pocs
mesos abans de la seva obertura, també el diari Frankfurt Allgemeine Zeitung deia que
”el mur encara existirà 50 o 100 anys més si no són vençudes les raons que van portar
a la seva construcció” 152 . Pràcticament ningú preveia que el mur podia caure en
qualsevol moment i que només li quedaven uns mesos d’existència. Veien impossible la
caiguda de cap de les dues ideologies contràries.
Per això la RDA ja planejava innovacions tècniques per al mateix any 2000. Els
enginyers comunistes ja tenien pensat un nou disseny de control molt més efectiu i
innovador que el que hi havia fins aquell moment. El que es volia aconseguir amb
l’ampliació de les mesures de seguretat eren bàsicament dos aspectes fonamentals: per
una banda, crear una frontera que havia de ser totalment impenetrable; i, per l’altra,
intentar que es disparés en la zona del mur el mínim possible. Amb aquest últim
objectiu es volia millorar considerablement la imatge internacional de la RDA: volien
que la mort de fugitius no fos necessària per reprimir-los.
La RDA pretenia dissenyar una frontera en la que els elements de vigilància
electrònics fessin fracassar qualsevol intent de fugida al detectar-los el més lluny del
mur possible i així evitar la utilització d’armes de foc. En resum, volia canviar els trets
per alta tecnologia.
Les innovacions que es volien dur a terme eren diverses 153 . Es pretenia instal·lar
sensors de moviment i aparells electrònics pels equips d’alarma de les barreres,
especialment pels casos en que es volia passar per sobre. També es volien instal·lar
sensors de metall, sensors de camp, centres de producció d’energia i senyals acústiques
a les tanques de la frontera. Es volia aplicar noves tècniques com la microelectrònica,
enregistradors de dades digitalitzats per analitzar-los amb ordinadors, sensors de
moviment amb visió nocturna, entre d’altres. Els diferents elements a innovar es van
encarregar a laboratoris i centres de recerca de tan prestigi com l’Institut de Física de
Postdam, a qui van demanar els sistemes de medició sísmica com per ser utilitzat com a
151 Font: Berlinermauer Archiv (arxiu on line). Flemming, T., op. cit., pàg. 48.
152 Frankfurt Allgemeine Zeitung, 20 de gener de 1989.
153 Flemming, T., 2001, op. cit., pàg. 61.
91