21.04.2013 Views

el mur de berlín. divisió d'una ciutat, divisió de dos mons. pau roigé ...

el mur de berlín. divisió d'una ciutat, divisió de dos mons. pau roigé ...

el mur de berlín. divisió d'una ciutat, divisió de dos mons. pau roigé ...

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

Presentació<br />

sistema islàmic. Al cap d’un temps, i en veure com <strong>el</strong> seu govern no era estable, va<br />

<strong>de</strong>cidir allunyar-se <strong>de</strong> la influència soviètica. La URSS no va acceptar aquest fet i va<br />

or<strong>de</strong>nar <strong>el</strong> seu assassinat i la intervenció militar, imposant un sistema comunista a les<br />

ordres <strong>de</strong> Moscou. Malgrat la ràpida victòria militar soviètica, <strong>el</strong> r<strong>el</strong>leu d<strong>el</strong> país i les<br />

fortes tradicions culturals islamistes van provocar l’estancament d<strong>el</strong> conflicte. Per a<br />

l’URSS la guerra <strong>de</strong> l’Afganistan va tenir <strong>el</strong> mateix significat que la d<strong>el</strong> Vietnam per<br />

Estats Units; va tenir un cost econòmic, humà i militar consi<strong>de</strong>rable; també va provocar<br />

un fort <strong>de</strong>sprestigi mundial sobre <strong>el</strong> po<strong>de</strong>r <strong>de</strong> la URSS i unes certes simpaties<br />

occi<strong>de</strong>ntals vers <strong>el</strong>s islamistes 58 . El conflicte acabà, anys <strong>de</strong>sprés amb la retirada d<strong>el</strong> les<br />

tropes soviètiques estant ja Gorbatxov al po<strong>de</strong>r d<strong>el</strong> país. L’Afganistan va ser <strong>el</strong> primer<br />

país d<strong>el</strong> Tercer Món envaït p<strong>el</strong>s soviètics, i això va <strong>de</strong>teriorar <strong>de</strong> manera irreversible<br />

l’estereotip que eren <strong>el</strong>s aliats naturals d<strong>el</strong>s països pobres 59 .<br />

3.5.4 Cap al <strong>de</strong>senllaç. La tensió per la doctrina <strong>de</strong> l’”Imperi<br />

d<strong>el</strong> mal”<br />

L’arribada al po<strong>de</strong>r <strong>de</strong> Reagan a la presidència d<strong>el</strong>s Estats Units marca les<br />

darreres tensions importants en la Guerra Freda. El paper d’aquest presi<strong>de</strong>nt és<br />

contradictori perquè si bé d’una banda va arribar al po<strong>de</strong>r i va aplicar durant uns anys<br />

una dura política respecte a l’URSS, va acabar sent protagonista <strong>de</strong> la fi <strong>de</strong> la Guerra<br />

Freda juntament amb <strong>el</strong> seu homòleg Gorbatxov.<br />

Reagan, exactor i d’i<strong>de</strong>ologia extremadament conservadora, va arribar al po<strong>de</strong>r<br />

<strong>el</strong> 1980 amb la voluntat <strong>de</strong> r<strong>el</strong>lançar <strong>el</strong>s EEUU com a potència mundial. Ell ja s’havia<br />

mostrat completament en contra <strong>de</strong> la distensió amb l’URSS i <strong>de</strong> la firma d<strong>el</strong> tractat<br />

SALT II ja que creia que d’aquesta manera l’URSS tenia més a l’abast arribar a igualar<br />

<strong>el</strong> po<strong>de</strong>r d<strong>el</strong>s Estats Units. Reagan tenia molt clares les seves i<strong>de</strong>es, no permetria una<br />

gestió conjunta d<strong>el</strong>s temes internacionals entre les potències que, segons <strong>el</strong>l, en lloc<br />

d’això havien <strong>de</strong> tornar en etapa <strong>de</strong> tensió perquè era l’única manera <strong>de</strong> <strong>de</strong>mostrar qui<br />

tenia la situació controlada. El presi<strong>de</strong>nt estava totalment convençut <strong>de</strong> la superioritat i<br />

la universalitat d<strong>el</strong>s valors liberals i consi<strong>de</strong>rava que les dificultats econòmiques<br />

conduirien <strong>el</strong> comunisme al fracàs, a qui es referia com “l’imperi d<strong>el</strong> mal”. Les seves<br />

58 La CIA havia ajudat als islamistes cedint-los armament i suport econòmic.<br />

59 Veiga Rodríguez, F., 2005, op. cit., pàg. 112.<br />

41

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!