21.04.2013 Views

el mur de berlín. divisió d'una ciutat, divisió de dos mons. pau roigé ...

el mur de berlín. divisió d'una ciutat, divisió de dos mons. pau roigé ...

el mur de berlín. divisió d'una ciutat, divisió de dos mons. pau roigé ...

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

Presentació<br />

Aquesta gran diferència actual entre l’est i l’oest està reflectida en alguns estudis<br />

fets entre la població alemanya. Es pot veure una gran <strong>divisió</strong> <strong>de</strong> mentalitat, <strong>de</strong> valors i,<br />

fins i tot, <strong>de</strong> niv<strong>el</strong>ls d’atur i sous. La zona corresponent a l’antiga RDA dobla les taxes<br />

d’atur <strong>de</strong> l’oest: un 14,1% davant un 7%. En sous, <strong>el</strong>s alemanys <strong>de</strong> l’est guanyen un<br />

12% menys i <strong>el</strong>s seus estats fe<strong>de</strong>rals <strong>de</strong>penen en un 30% <strong>de</strong> les transferències <strong>de</strong> l’oest.<br />

En una enquesta <strong>de</strong> la Universitat <strong>de</strong> Heitmayer 286 es <strong>de</strong>tectà que <strong>el</strong>s problemes<br />

<strong>de</strong> la integració social d'Alemanya tenen a veure amb la dificultat més general <strong>de</strong> la<br />

nació per integrar i acceptar a la societat <strong>el</strong>s grups diferents i més febles.<br />

Els alemanys <strong>de</strong> l'est titllen les enquestes d’"arrogants", "superficials" i<br />

“interessats només p<strong>el</strong>s diners” als seus compatriotes <strong>de</strong> l'oest, mentre que aquests<br />

<strong>de</strong>scriuen <strong>el</strong>s orientals com a "<strong>de</strong>sconfiats", "preocupats" i "mandrosos". Un 64% d<strong>el</strong>s<br />

alemanys <strong>de</strong> l'est es consi<strong>de</strong>ren "ciutadans <strong>de</strong> segona classe", un 72% observa que la<br />

reunificació ha suposat no només avantatges sinó també <strong>de</strong>savantatges, i un percentatge<br />

similar es consi<strong>de</strong>ra discriminat. Afirmacions com "<strong>el</strong>s nostres èxits són poc<br />

reconeguts" o altres que <strong>de</strong>noten una sensació d'injustícia, són recolza<strong>de</strong>s en aquesta<br />

enquesta nacional que es realitza <strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa set anys, per més d<strong>el</strong> 70% d<strong>el</strong>s alemanys <strong>de</strong><br />

l'est. Però la i<strong>de</strong>ntificació d'uns i altres amb la part oriental o occi<strong>de</strong>ntal d<strong>el</strong> país, no<br />

només no ha disminuït sinó que s'incrementa. Només un 60% d<strong>el</strong>s ciutadans <strong>de</strong> l'oest i<br />

un 41% d<strong>el</strong>s <strong>de</strong> l'est es consi<strong>de</strong>ren "integrats" a la nació. I encara més sorprenent és la<br />

dada que únicament un 17% d<strong>el</strong>s ciutadans <strong>de</strong> l'oest i un 33% d<strong>el</strong>s <strong>de</strong> l'est, han passat<br />

alguna vegada un mes sencer l’"altre costat" d<strong>el</strong> país.<br />

Com diu Christoph Links 287 :<br />

”En 1989, al principio, se dijo que para cerrar la reunificación alemana sería<br />

necesario <strong>el</strong> paso <strong>de</strong> una generación. Han pasado veinte años y eso es casi una<br />

generación, veinticinco años, pero la sociedad continua dividida. Eso tiene que<br />

ver, sobre todo, con los problemas económicos. Los conflictos mentales entre<br />

este y oeste se <strong>de</strong>rivan <strong>de</strong> las diferencias económicas. Por lo menos tendrá que<br />

pasar otra generación más, cincuenta años, para que alcancemos una niv<strong>el</strong>ación<br />

normal “.<br />

Caldrà esperar encara més anys, doncs, perquè la unificació sigui completa.<br />

286 Citada a Poch, R. 2009, op. cit., pàg 32.<br />

287 Poch, R., 2009, op. cit., pàg. 33.<br />

167

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!