el mur de berlín. divisió d'una ciutat, divisió de dos mons. pau roigé ...

Presentació
Des del 1973, però, el país és marcat per una greu crisi del petroli. Tot i la pau
exterior durant la dècada dels setanta, a l’interior de la RFA hi regnava una por
col·lectiva a causa de les amenaces contínues dels terroristes la RAF (Fracció de
l’Exèrcit Roig), que van acabar el 1977. Finalment, però, acaba passant el que ni l’Est ni
l’Oest s’imaginaven; cau el Mur de Berlín el 9 de novembre del 1989, i ho fa davant la
pressió de la pròpia població de la RDA, i no a partir de tractes i acords amb la RFA.
Tot i això, la unificació va fer-se mitjançant una absorció de la RDA per part de la seva
veïna RFA, el 1990, amb un ràpid procés impulsat pel Canceller Helmut Khol, de la
CDU qui, en les primeres eleccions unificades en resultà també guanyador. A partir
d’aquí s’iniciava un nou procés i una nova situació, marcat per les conseqüències
econòmiques de la unitat i la reconstrucció de l’est d’Alemanya. Igualar les diferències
polítiques, socials i econòmiques sorgides després de quaranta anys de divisió va ser tot
un repte social i financer pel govern alemany 83 .
Com estava organitzada la RFA? De fet hauríem de dir millor com està
organitzada, perquè el model de la RFA s’ha estès a tota Alemanya. La Llei Bàsica
incorporava algunes parts importants de la Constitució feta el 1919 però se’n
diferenciava en molts aspectes. La Llei Bàsica reconeixia els drets individuals i
col·lectius de tots els habitants d’Alemanya occidental dins d’un model basat en la
democràcia, l’Estat de dret, l’Estat federal i l’Estat social; també concedia asil a
qualsevol persona perseguida per motius polítics. Així mateix, considerava la
possibilitat de denegar la llibertat d’expressió i organització a elements antidemocràtics
i permetia a l’autoritat pública de limitar-los les activitats i, fins i tot, prohibir-les.
També prohibia els símbols, publicacions i propaganda neonazis 84 . La llei electoral
promulgada l’any 1953 assegurava el pluripartidisme, i buscava frenar l’excessiva
proliferació i desintegració de partits. També donava suport al sistema electoral
alemany, que consistia en que cada elector del país tenia dos vots, el primer per al
candidat local, i el segon és per una llista del partit presentada a l’Estat federal
corresponent; així, la meitat dels escons del Parlament eren ocupats pels candidats
elegits directament del poble i l’altra meitat era omplerta amb els membres de la llista
de manera proporcional als vots obtinguts.
83 Deutschland, 2009, op. cit., pàg. 14; Janué i Miret, M., 2003, op. cit., pàg. 38.
84 Janué i Miret, M., 2003, op. cit., pàg. 40.
58