el mur de berlín. divisió d'una ciutat, divisió de dos mons. pau roigé ...

Presentació
l'est d'Alemanya. Tot i els canvis en l'opinió popular, el govern federal d'Alemanya
occidental seguí amb la seva política d’acceptació de refugiats de l'est, però la població
occidental ja no els acollia amb el mateix entusiasme que tots aquells que havien
arriscat la vida intentant passar el mur. Paradoxes de la història.
6.3 El Berlín alternatiu: un immens espai de
grafits
El mur, és una obvietat, tenia dues cares. Mentre que per a la banda oriental era
una immensa línia fortificada de frontera, per a la banda occidental era una galeria de
grafits i pintures de tot tipus. Com assenyalava Insula en un article a La Vanguardia el
1985: “es podria dir que el mur ostenta la seva evolució expressiva. La polèmica “pell
de pedra” es transforma en una metàfora d l’estat d’ànim col·lectiu provocat per la
divisió, a la vegada que porta sent un registre de tendències culturals de les últimes
dècades.” 191
El fet que el mur es trobés uns metres més enllà de la línia de frontera facilitava
que a la banda occidental hi hagués un espai que no era terra de ningú, ja que no podia
ser controlat per la policia occidental, però al qual tampoc la policia oriental li feia gaire
cas. Pintar al mur era, en certa manera, un acte subversiu, una certa insubmissió contra
la línia frontera. Des de la perspectiva occidental, el mur era un autèntic mural per
expressar les reivindicacions. Tot i que els grafits i murals eren un acte il·legal 192 , la part
occidental del mur esdevenia un espai consentit per occident perquè es trobava a l’altre
cantó de la frontera (formalment en territori de l’Est), de manera que pintar en ell era un
delicte ja que es creuava il·legalment la frontera. Tot i això cap dels dos estats hi feia res
al respecte; la RFA no podia perquè on es produïa el delicte no era el seu territori i la
RDA no hi feia res perquè, mentre no creuessin la frontera o ajudessin algú a escapar-
se, preferien controlar l’altre costat de la muralla.
Els primers grafits es van començar a fer durant la dècada dels seixanta, poc
després de la construcció del mur. Aquests primers grafits eren senzilles pintades fetes
amb aerosol negre, i que s’utilitzaven per transmetre les ambicions musicals de les
191 Insula, J., “El muro de Berlín metàfora de una realidad”, dins La Vanguardia, 3 de novembre de 1985.
192 Manale, M., 1990. Le Mur de Berlin. París : La documentation Française, 1990. pàg. 58.
117