el mur de berlín. divisió d'una ciutat, divisió de dos mons. pau roigé ...

Presentació
Establia un model de control parlamentari del poder: així, és el Parlament
Federal (Bundestag) qui nomena el cap de govern o canceller (Bundeskanzler). El
president de la federació (Bundespräsident), figura de representació, era elegit per
l’Assemblea Federal (Bundesversammlung), constituïda per diputats i delegats dels
parlaments federals (Landtage). El Parlament té poder per censurar el canceller i forçar-
ne la destitució sempre que proposi un cap de govern alternatiu per majoria. La Llei
Bàsica també proposava una descentralització del poder; així, per exemple, els Estats
federals tenen responsabilitat única en àrees com la cultura, l’ordre públic, l’educació i
la formació en general, els mitjans de comunicació i els transports, i la política
econòmica regional. Un dels principals objectius de la Llei Bàsica del 1949 va ser, des
del primer dia, assolir la unitat d’Alemanya per mitjans pacífics. El destí va fer que
aquesta previsió, que en el seu moment només tenia un caràcter de principis sense
possibilitats legals, fes possible la reunificació, quaranta anys després.
4.1.3 La RDA: el sistema polític i econòmic
Poc després de la fi de la Segona Guerra Mundial, a la zona d’ocupació soviètica
d’Alemanya s’hi va crear la SMAD, que després passaria a dir-se RDA. La RDA es va
proclamar al Berlín Est el 1949, tot i que no fou declarat estat sobirà fins el 1954.
Durant tota la seva existència, s'hi van mantenir les tropes soviètiques tal com s'havia
acordat a la Conferència de Potsdam, en resposta a la presència nord-americana a
l'Alemanya Occidental durant la Guerra Freda. El país va entrar immediatament dins
d’una dictadura comunista, que va durar més de quatre dècades.
El 1949, l’any que es fundaren les dues Alemanyes, aquestes eren concebudes
com a Estats provisionals, ja que en múltiples ocasions els partits es referien a tota la
població alemanya, i no a dels respectius Estats; també manifestaren la voluntat d’unir
els dos sectors alemanys en una confederació neutral. La Unió Soviètica no es va
proposar que la RDA fóra un Estat socialista, deixant obert el camí cap a una possible
reunificació d'Alemanya dins del marc de la Guerra Freda. Però els plans soviètics van
canviar ràpidament quan l'any 1952 les potències de l’OTAN i el govern de la RFA van
rebutjar la proposta soviètica sobre la reunificació alemanya i la retirada de les
superpotències dels afers de la política interna alemanya. A partir d'aquell moment es va
accelerar la creació d’una economia i un estat comunista, així com la dissolució dels
antics estats alemanys a la RDA.
59