el mur de berlín. divisió d'una ciutat, divisió de dos mons. pau roigé ...

Presentació
abans que la situació empitjorés. Sota el mandat de Grósz, el mateix
sistema va aixecar les restriccions existents per al desplaçament de les
persones (1988) i accelerà ràpids canvis en permetre’s el febrer de 1989
un sistema multi-partidista i la convocatòria d’eleccions (1990), el que
comportà la retirada de les tropes soviètiques (1991). Però
l’esdeveniment més important de la liberalització hongaresa va ser
l’obertura de les fronteres amb Àustria, que va motivar el pas de milers
de l’Alemanya de l’Est i va fer trontollar el règim del vell Honecker.
d) Iugoslàvia: mentre que en els casos anteriors les transicions foren
pacifiques, la diversitat cultural i ètnica d’aquest Estat provocà sagnants
enfrontaments, malgrat que era el més allunyat del poder soviètic i era
formalment no alienat. Després de la mort de Tito, creador de la
Iugoslàvia comunista i que havia mantingut la unitat de l’estat, les
tensions entre les diverses nacions s’incrementaren. Després de la
caiguda del comunisme, els nacionalistes prengueren el poder a Sèrbia, el
que provocà la independència d’Eslovènia y Croàcia (1991), seguides per
Macedònia y Bòsnia-Herzegovina (1992), Kosovo (2008) i Montenegro
(2006) amb una forta resistència de Sèrbia que acaba en diverses guerres,
com les de Croàcia/Iugoslàvia (1991), Bòsnia-Herzegovina (1992-1995)
o Kosovo (1996-1999). El cas de Iugoslàvia va ser, doncs, el més perillós
de la desintegració del comunisme, ja que s’hi van barrejar totes les
tensions nacionalistes acumulades. Com diu Veiga, els occidentals van
quedar paralitzats per l’esclat de les guerres, la primera viscuda a Europa
des del 1949 69
e) Albània, Romania i Bulgària: en aquests tres països, els menys
desenvolupats dels països de l’Est, les transicions es donaren de forma
diferent, i amb problemes deguts a seva major pobresa. A Bulgària les
eleccions es convocaren el mateix 1990 en un procés més pacífic. Per la
seva banda, el procés de Romania va ser més violent. El president
Ceauşescu havia portat a terme una forta política de restricció del deute
extern arribant a reduir fins i tot articles de primera necessitat, com
69 Veiga Rodríguez, F., 2005, op. cit, pàg. 135-136.
47