el mur de berlín. divisió d'una ciutat, divisió de dos mons. pau roigé ...

Presentació
per telegrama amb el president dels EEUU a través d’un telegrama que deia: “un teló
d’acer ha caigut sobre el front soviètic. Ignorem tot el que passa darrera” 20 .
El malestar entre els aliats va implicar la convocatòria d’una altra reunió,
aquesta vegada a Postdam. Molta part de la redistribució començada a la conferència
d’Ialta es va dur a terme a partir de la conferència de Postdam, on s’hi van reunir de nou
Iósif Stalin;, Harry S. Truman, President dels Estats Units d’Amèrica (que havia
substituït a Roossevelt 21 ); i primer Winston Churchill en representació de la Gran
Bretanya, que més tard seria substituït per Clement Attlee ja que els resultats de les
eleccions de 1945 es van fer públics durant la conferència. Com ha assenyalat
l’historiador Volkogonov 22 , els membres de la Conferència “eren alhora amics i
enemics” i malgrat els gestos de bona voluntat, la desconfiança mútua era molt
important. Els antics aliats s’havien convertit en adversaris.
Aquesta reunió es va celebrar del 17 de juliol al 2 d’agost de 1945. En aquesta
s’hi van acordar aspectes molt importants i essencials: 23 :
a) La devolució de tots els territoris europeus antigament annexionats a
l’Alemanya nazi des del 1937 i la separació d’Àustria d’Alemanya.
b) La divisió d’Alemanya i Àustria en quatre zones d’ocupació (les que
s’havien acordat a la conferència de Ialta) i, a la vegada, la divisió de les
capitals dels països, Berlín i Viena, d’una manera similar.
c) L’inici de la desmilitarització, desnazificació i democratització
d’Alemanya.
d) El canvi de les fronteres d’Alemanya, de Txecoslovàquia i de Polònia. La
URSS guanyava importants territoris a costa de Polònia i
Txecoslovàquia, mentre que s’establia temporalment la línia Oder-Neisse
com a frontera del territori administrat per el govern de Polònia.
e) La persecució dels criminals de guerra nazis
f) L’acord per la reconstrucció, en el qual es van estimar les pèrdues dels
països aliats en 200.000 milions de dòlars. Però, Alemanya només va ser
obligada a pagar-ne 20.000 milions; la resta del deute no es va pagar a
causa de la Guerra Freda.
g) Les condicions de rendició del Japó. 24
20
Citat a Pereira Castañares, J.C., 1997, op. cit., pàg. 23.
21
Les diferències entre ambdós eren considerables, ja que el nou president no tenia experiència en relacions
internacionals, i partidari d’una línia més dura i menys conciliadora que el seu antecessor. Lozano, A., 2007, op. cit.,
pàg. 38.
22
Volkogonov, D., 1991, Stalin. Nova York, pàg. 501. Citat a . Lozano, 2007, op. cit., pàg. 39.
23
“Postdam conference”, dins Enciclopaedia Britannica; “Conferencia de Postdam”, dins Viquipèdia;
Lozano, A., 2007, op. cit., pàg. 38-46.
24
La resta de temes s’havien de tractar a una conferencia de pau final tant aviat com fos possible.
18