el mur de berlín. divisió d'una ciutat, divisió de dos mons. pau roigé ...

Presentació
signar el 18 de maig un acord intermedi, una Unió Econòmica Social i Monetària, que
es va començar a aplicar l'1 de juliol de 1990.El govern de la RDA va mantenir-se ferm
durant un llarg període en que la conversió de la seva moneda amb la de la RFA havia
de ser amb una relació 1:1. El poble estava d’acord amb aquesta posició; tant és així que
van haver-hi manifestacions multitudinàries en contra de la recomanació feta a la RFA
pel Banc Federal Alemany que la moneda oriental es canviés en una relació de 2:1. A
aquestes s’hi van unir polítics i personalitats reconegudes de la societat, de manera que
la repercussió mediàtica d’aquestes protestes va ser molt gran. Tot i això, veient que
continuava fugint molta gent d’Alemanya oriental cap a la RFA, Alemanya occidental
va augmentar la quantitat de diners que s’entregaven als refugiats i el nombre de diners
que es permetia canviar a un visitant a 200 marcs, dels quals 100 es canviarien a una
relació de 1:1 i els altres 100 a una relació de 5:1. La unificació econòmica era molt
difícil, perquè els desequilibris en l’estructura econòmica i de força de treball entre l’est
i l’oest d’Alemanya eren molt grans 250 . Per això el cost de reunificació fou molt gran.
Per a l’Est, la unificació va comportar una ràpida caiguda de la producció de les seves
obsoletes indústries, un ràpid creixement de l’atur, unes massives vendes d’indústries a
l’oest i una gran emigració. Per a l’Oest, la reunificació va implicar unes grans
despeses. Els costos de la reunificació han estat estimats en €1,5 bilions
La unificació política va establir-se oficialment el 3 d'octubre, data en què els
cinc estats restablerts (Bundesländer) d’Alemanya Oriental 251 es van unir formalment a
la RFA. La forma legal que es va trobar per la unificació partia de la pròpia constitució
federal que estipulava la possibilitat d’adherir nous Estats a Alemanya.. Una altra opció
era que la RDA s'unís com una entitat a Alemanya occidental, i s'aprovés una nova
constitució pel nou país.. Però la via constitucional va triomfar per la seva rapidesa, tot i
que plantejava dubtes jurídics importants 252 . El 23 d'agost, el parlament de la RDA va
aprovar la proposició d'annexió a la República Federal Alemanya. Finalment, el 12 de
setembre es va signar el Tractat sobre la Resolució Final respecte a Alemanya, el qual
restablia la sobirania dels estats alemanys, i amb el Tractat d'Unificació
(Einigungsvertrag) el 31 d’agost de 1990. Segons el Tractat, les quatre potències aliades
d'ocupació renunciaven a llurs drets sobre Alemanya que havien adquirit en la Rendició,
250 Janue, M., 2009, op. cit.
251 Brandenburg, Mecklenburg-Pomerània de l'Oest, Saxònia, Saxònia-Anhalt i Thuringia.
252 Janue, M., 2009, op. cit.
147