el mur de berlín. divisió d'una ciutat, divisió de dos mons. pau roigé ...

Presentació
i Annette Wieviorka, L’État du Monde en 1945 16 , les pèrdues humanes a la Unió
Soviètica (més de 26 milions de persones) ja van superar tots els morts de la Primera
Gerra Mundial; només un terç de les víctimes de la URSS en els quatre anys de guerra
eren militars; amb aquesta dada es pot veure la magnitud de les pèrdues de ciutadans
civils durant la Segona Guerra Mundial (la URSS va perdre el 14% dels seus habitants).
La majoria de la resta de països van perdre més habitants que en la Primera Guerra
Mundial menys França, Itàlia i Gran Bretanya, que havien sofert quasi la meitat de
morts que entre els anys 1914 i 1918. Holanda va ser el país d’Europa Occidental amb
més pèrdues proporcionalment amb la població total (més de 220000). Però, sens dubte,
un dels països més afectats va ser Polònia, que va perdre el 18% de la seva població
total.
En total es diu que en aquesta guerra es van perdre més de seixanta-tres milions
de vides. Dintre d’aquesta xifra hi ha un número molt important de morts a causa de
l’extermini de ètnies considerades inferiors. En total es van produir més de sis milions
de morts per aquesta causa, dels quals quatre i mig eren jueus, un milió desapareguts
durant la guerra, i mig milió d’altres ètnies (com ara els gitanos).
A banda de totes aquestes defuncions hi va haver molts moviments migratoris
que van desequilibrar l’economia dels països on aquests es van instal·lar. D’aquests
moviments se’n van produir bàsicament de quatre tipus. El primer va ser causat per les
expulsions de presoners de guerra: la URSS va rebre 3 milions de soviètics, França va
rebre 2 milions de persones, Polònia 1’5 milions i podríem continuar fins a arribar als
més de 8 milions. El segon tipus de moviment va a causa de la redistribució de persones
apàtrides; per exemple, Alemanya va rebre 12 milions d’habitants més per la
redistribució. El tercer tipus van ser les persones expulsades de territoris que canviaven
de poder. I el quart moviment el van protagonitzar els fugitius per causes polítiques;
dintre d’aquest tipus hi va haver expulsions per causes ètniques i, polítics que escapaven
per refugiar-se en un altre país.
Però a banda dels moviments humans, la fi de la II Guerra Mundial va suposar
una reorganització del mapa d’Europa. Ja abans de la fi de la Guerra, en la famosa
Conferència de Ialta, les grans potències aliades van acordar una modificació del mapa
en funció dels seus interessos. La conferència de Ialta, també anomenada reunió de
16 Courtois, S. i Wieviorka, A., 1994. L'état du monde en 1945. s.l., París, La Découverte.
16