el mur de berlín. divisió d'una ciutat, divisió de dos mons. pau roigé ...

Presentació
aquests òrgans de poder estaven supeditats al control polític que exercia la direcció del
SED.
De la mateixa manera, a l’Estat s’imposà un sistema de “centralisme
democràtic” caracteritzat per una participació excessiva de l’Estat en la vida de la
població. El SED també influí en el desenvolupament econòmic i social del sistema
mitjançant la direcció i control de totes les institucions en el camp de la planificació
econòmica. Amb l’objectiu de millorar les condicions de vida i treball de tota la
població alemanya oriental, s’abolí la propietat privada i es col·lectivitzà l’agricultura.
Les febleses del model, però, ja es començaren a veure a finals dels anys cinquanta, de
manera que sorgiren molts sectors de la població posicionats en contra de la gestió de
govern 88 . Així, el 17 de juny de 1953 Berlín Oriental va ser escenari d'una sèrie de
manifestacions en contra de l'augment de les quotes de producció; les manifestacions no
van tardar a expandir-se a altres ciutats del país i convertir-se també en una oberta
crítica a la política governamental del governant Partit Socialista Unificat. Les protestes
van ser sufocades per les unitats de l'Exèrcit Roig que romanien en territori alemany, i
provocaren desenes de víctimes mortals 89 .
El control de la població es va fer encara més fort a partir dels anys seixanta, ja
amb Erich Honecker al poder. Amb la construcció del mur, justificat pels dirigents de la
RDA com un acte de defensa contra l’agressió social d’Alemanya occidental, com “un
mur de protecció antifeixista”, la repressió va fer-se més gran. Tot i mostrar-se com un
acte imprescindible per la reconstrucció del socialisme i el manteniment de la pau,
l’aixecament del mur va ser vist internacionalment com un auto-reconeixement de les
pròpies mancances del sistema comunista. Tot i això, en mur de Berlín va tenir efectes
estabilitzadors dins de la RDA i va fer possible que l’Estat del SED subsistiria durant
molt de temps. A causa de totes les mesures contra la fugida de gent cap als països de la
perifèria, la RDA va quedar totalment aïllada.
La RDA va ser un dels països del bloc de l’est amb més repressió; per això, va
ser un dels que hi va haver menys oposició organitzada; la presència de les forces
armades era normal en la vida diària. De tant en tant es publicaven revistes i diaris de
forma clandestina, però aquestes “editorials” eren tancades immediatament. Al principi
aquests actes de protesta anaven orientades a millorar les condicions locals particulars,
88 Janué i Miret, M., 2003, op. cit., pàg. 41.
89 Childs, David D., 2001, The Fall of the GDR, Londres: Longman.
61