el mur de berlín. divisió d'una ciutat, divisió de dos mons. pau roigé ...

Presentació
temps després, seria el Mur de Berlín; aquesta construcció va esdevenir el símbol de la
Guerra Freda i va significar la incapacitat de la RDA de guanyar-se la lleialtat dels seus
ciutadans.
A Cuba, però, hi va haver una de les situacions de la Guerra Freda en que es va
estar més a prop d’esclatar un conflicte a escala mundial. Al gener de 1959 les guerrilles
del Movimiento 26 de Julio van enderrocar el govern del dictador cubà Fulgencio
Batista, líder d’un país que se li podria dir titella d’Estats Units. Ni el líder del
moviment revolucionari, Fidel Castro, ni molts dels seus lloctinents, tenien cap relació
amb el comunisme, però sí que n’hi tenien el germà de Castro, Raül, i l’argentí Ernesto
Che Guevara. El problema, a part de polític, va venir del sector agrari; l’economia del
país es basava en el monocultiu de sucre i, per tant, el boicot d’Estats Units, el que
principal comprador fins aleshores va significar un fort cop per l’economia cubana. El
país només va veure la possibilitat de sortir d’aquell greu problema quan l’URSS va
convertir-se en el nou màxim client el 1960. Al veure aquell fet Estats Units va
començar a alarmar-se per por al contagi; així que van posar en marxa una operació per
tal de fer caure el règim de Castro. Va ser llavors quan la CIA va organitzar el
desembarcament d’una brigada d’exiliats cubans anticastristes a la badia de Cochinos.
Tot i els esforços dels anticastristes l’operació va ser un fracàs total. Al cap de poc
temps Castro va proclamar la República Socialista de Cuba, fet que va inquietar, encara
més, el govern nord-americà ja que, per primera vegada, l’URSS estava a tocar de les
seves pròpies fronteres. La situació, però, es va agreujar quan un avió espia nord-
americà va descobrir que els soviètics intentaven instal·lar míssils amb capacitat nuclear
a Cuba. El president nord-americà, Kennedy va decidir no dur a terme les propostes dels
més radicals, bombardejar les instal·lacions russes ja que probablement aquest fet
hagués portat a un conflicte a gran escala contra l’URSS; Estats Units, però va optar per
fer un blocatge naval a l’illa per impedir que arribessin més vaixells soviètics carregats
amb armament nuclear. Aquesta situació es va acabar amb una aparent derrota soviètica,
que va acceptar treure les bases de llançament de Cuba i, a la vegada, EEUU va haver
de retirar els coets instal·lats a Turquia, comprometre’s a no atacar Cuba i no organitzar
més intents com el de la badia de Cochinos. El cert era que la socialització de Cuba
havia tingut un enorme significat ja que demostrava l’enorme poder de convicció que
exercia el comunisme sobre els antics països dependents.
32