el mur de berlín. divisió d'una ciutat, divisió de dos mons. pau roigé ...

Presentació
la Xina; el cop definitiu que va completar-la va ser, segons Mao, la retirada deshonrosa
de l’URSS a Cuba. Aquests fets van acabar amb una ruptura formal el 1963.
Però a la mateixa URSSS també hi havia símptomes de crisi. En els últims anys
de lideratge de Khruixtxov, hi va haver una successió de fets que van indignar el poble
soviètic. Les campanyes agràries proposades pel líder, es van veure frustrades per un
canvi del clima molt brusc que va acabar amb el noranta per cent de la collita de blat de
moro de la Rússia europea; al ser un dels principals cultius de la zona això va provocar
un greu cop a l’economia del país. A partir d’aquests fets, el líder soviètic, Nikita
Khruixtxov va patir una greu humiliació ja que una de les raons d’haver pujat al poder
era l’èmfasi que hi havia posat al desenvolupament agrícola de la Unió Soviètica;
tampoc havia aconseguit millorar les condicions de vida dels ciutadans del país. Tot i
això, els principals fracassos del dirigent van ser en la política exterior amb escenes com
les de l’Orient Mitjà, Indonèsia o Cuba. Tot plegat acabà amb Khruixtxov, que va ser
substituït, al poc temps, per Brejnev.
Però les dissensions més importants vingueren a Europa, amb els processos
aperturistes avortats dels països satèl·lits, en especial l’anomenada “primavera de
Praga”. A Txecoslovàquia els desitjos de canvi es van traduir en la arribada al poder de
Dubcek, amb un programa d’acció de partit que propugnava un socialisme “de rostre
humà”, que pretenia renunciar al poder monopolista i totalitari. L’experiment
txecoslovac no va ser ben vist per la URSS, que va esclafar militarment l’experiment
posant fi als desitjos de canvi sense gaire resistència popular ni senyals d’ajuda
occidentals.
Al bloc occidental també aparegueren dissensions per part de la pròpia
Alemanya i de França . La distensió va influir en l’evolució política d’Alemanya
occidental a on Willy Brandt va portar a terme l’anomenada Ostpolitik, que propugnava
una política aperturista cap als països comunistes, amb tractats com el de Moscou, entre
la RFA i la URSS el 1970, en el que ambdós països renunciaven a l’ús de la força i
reconeixien les fronteres. També es portaren a terme acords de flexibilització de les
comunicacions entre les dues parts de Berlín, el reconeixement dels dos estats alemanys
i, fins i tot, l’admissió a l’ONU de la RFA i la RDA. Aquests pactes implicaven el
reconeixement internacional de les dues alemanyes i una certa permeabilitat de les
fronteres. Brandt pretenia, amb aquestes mesures, disminuir la tensió amb l’Alemanya
de l’Est i moderar el caràcter autoritari dels règims comunistes, però els EEUU no veien
bé aquestes mesures i tenien por que Alemanya s’allunyés de l’OTAN. Per la seva
36