el mur de berlín. divisió d'una ciutat, divisió de dos mons. pau roigé ...

Presentació
residencials especials. Una venedora guanyava entre 600 i 800 marcs, un enginyer entre
500 i 1200 marcs, i un treballador de la construcció entre 900 i 1800 marcs. Es
diferenciaven en la quantia del seu salari, i també en la seva capacitat d'estalvi, encara
que les diferències salarials no eren tan grans com als països d'Occident.
De totes maneres, els preus i els sous estaven majoritàriament establerts per
l'estat. A causa de les subvencions existents, el preu de venda dels productes de primera
necessitat era uniforme 106 . El lloguer d'un habitatge, sense comptar amb la calefacció,
podia costar de 30 a 120 marcs depenent de l'equipament, mentre que un televisor en
color en els anys 80 costava 7.000 marcs, una barra de pa cinc penics, pel típic cotxe
Trabant es pagava a 10.000 marcs si es tractava d'un model nou i amb període d'espera,
o 30.000 sense espera 107 .
A la República Democràtica d’Alemanya hi havia diversos sistemes de transport
possibles, tant públics com privats. Tots els transports públics estaven incomunicats
amb Alemanya de l’oest i els països veïns. Els transports, però, eren molt econòmics, de
manera que eren assequibles per la major part de la població. Aquest tipus de transport,
però, estava en molt mal estat, ja que el govern no hi invertia els diners suficients. Un
dels més utilitzats va ser el metro i el tren, un clar exemple de les males condicions amb
que estaven els transports 108 .
Per aquesta raó la majoria de ciutadans de la RDA somiaven en tenir el seu propi
vehicle per desplaçar-se pel país. Tot i això, hi havia molt poques opcions de vehicles
per comprar. Un dels models de cotxe que més es va comprar va ser el famós “Trabant”;
tot i que també hi havia d’altres models com els “Watburg”, “Škoda” o “Lada”. La gent
que s’ho podia permetre comprava un”Volvo”, cotxe de luxe fabricat a països de l’oest.
Amb un sou normal d’un ciutadà d’Alemanya de l’est es podia trigar uns setze mesos
per poder comprar un “Trabant”, un dels cotxes més barats del mercat. Però la llista
d’espera normal era llarga: per exemple, per comprar un cotxe, calia esperar fins a
quinze anys per aconseguir el model desitjat. En part, es permetia l'existència d'un
mercat negre per compensar l'espera amb el pagament d'un preu més alt.
106 Harssch, D. 2007, op. cit., pàg. 42-43.
107 . L'any 1988, el 55% de totes les llars tenien el seu propi cotxe, mentre que a l'any 1969 era el 14% i
l'any 1980 el 38%. En contrast, a l'any 1988 el 61% de les llars de la República Federal Alemanya posseïa un o
diversos cotxes.
108 Els vagons estaven molt bruts i deixaven de funcionar quan començava a nevar, deixant incomunicats
pobles sencers, cosa que també passava amb els autobusos i els tramvies. Rückel, R. (ed.), 2006, op. cit.
67