el mur de berlín. divisió d'una ciutat, divisió de dos mons. pau roigé ...

Presentació
Deu anys més tard els fets es tornaven a repetir; aquesta vegada, però, els
revolucionaris no van ser reprimits gaire severament, cosa que els va
portar a fundar un sindicat independent, Solidarnosc, i a forçar el govern
perquè legalitzés aquesta nova associació. Durant la Segona Guerra
Freda, però, l’exèrcit polonès va tornar a il·legalitzar l’organització. Tot i
això la situació no va millorar gens; mentrestant el descontentament
general anava pujant. A l’arribada de Gorvatxov al poder soviètic i la
posada en marxa de la perestroika van convèncer al govern polonès de
que calien fer unes eleccions parcialment lliures en que els membres de
Solidarnosc en van sortir vencedors.
b) República Txeca: després de l’esclafament el 1968 per part de les tropes
soviètiques d ela “primavera de Praga”, Txecoslovàquia seguia ocupada
per les tropes del Pacte de Varsòvia. El 1989, recuperà la llibertat amb
una revolució pacífica, la "Revolució de Vellut". Les vagues generals van
acabar col·lapsant el govern comunista, obligant-lo a dimitir i sent
substituït pel dissident Vaclav Havel. Immediatament es va formar un
nou govern format per la coalició Fòrum Cívic (una aliança de diversos
moviments antiautoritaris formada per intel·lectuals) i pel partit
comunista txecoslovac, però aquest en minoria, amb el programa
d’emprendre les reformes econòmiques liberals necessàries per establir
una economia de mercat, liberalitzar els preus, dissoldre els monopolis
estatals, i obrir el seu mercat exterior. L'1 de gener de 1993, l'estat
txecoslovac se separà pacíficament i es formaren la República Txeca i la
República Eslovaca.
c) Hongria: el govern comunista hongarès es trobava en un
desenvolupament superior al d’altres països, amb un millor
desenvolupament econòmic i tecnològic des de la meitat dels anys
seixanta. A aquest sistema se li va anomenar “comunisme del goulash”,
nom que feia referència al seu equilibrat sistema de benestar econòmic i
promoció social moderada. El sector més aperturista del partit va
començar a desmuntar el règim per iniciativa pròpia, adquirint mica en
mica un caràcter polític pluralista. Llavors el Partit Socialista Obrer
Hongarès es va auto dissoldre per transformar-se en un partit
socialdemòcrata; això significava que el país volia una liberalització
46