el mur de berlín. divisió d'una ciutat, divisió de dos mons. pau roigé ...

Presentació
Com es veu, doncs, la política de permisos de la RDA permetia l’accés dels
ciutadans occidentals, tot i que amb limitacions, i es plantejaven aquests permisos com
un mitjà necessari per obtenir recursos econòmics i crear un turisme. També es
contemplava com un mitjà de propaganda en pensar que els visitants veurien les
excel·lències de la vida a Berlín Est. Tanmateix, per evitar la relació amb els berlinesos
de l’Est, els turistes tenien tota una sèrie d’avantatges i privilegis, com la compra en
botigues especials (que només acceptaven moneda estrangera), sistemes de canvi, hotels
especials, etc. Això, que es donava a tots els països comunistes, era també un mitjà de
control econòmic i servia per incrementar els ingressos a l’Oest.
Pel contrari, els permisos de circulació als ciutadans de l’Est i de tots els països
comunistes eren molt limitats i pràcticament feien del mur una frontera infranquejable.
Per això, molts recorrien a la fugida il·legal.
6.2 Els intents de fugida
6.2.1 L’eficàcia del mur
No es pot explicar el mur sense mostrar els sistemes que s’utilitzaven per fugir
de la repressió constant de la RDA. Davant de la separació, molta gent va optar per
arriscar la seva vida per retrobar-se amb la família, amics o coneguts o millorar les
seves condicions de vida i treball. En total es calcula que van poder fugir a través del
mur 5.075 persones (incloent-hi els 574 soldats fugitius), 3.221 foren detingudes i
haurien mort intentant escapar-se 190 persones 172 .
No està clar, tanmateix, el nombre d’intents de fugides que hi haurien. Segons
un document elaborat a partir de les tropes de frontera de la RDA i de voluntaris que
col·laboraven en la seguretat del mur, entre desembre de 1974 i novembre de 1978
varen haver-hi 4.956 intents de fugida. D’ells, la gran majoria (80 %) foren detinguts
abans de creuar la primera tanca, 743 serien detingudes entre la primera tanca i el mur
(14 %) i només 229 haurien aconseguit fugir (6%) 173 . Si aquestes xifres són certes,
172 Kopleck, M. 2006. Berlin 1945-1989. Berlín : Ch. Links, 2006, pàg. 45.
173 Kopleck, M. 2006, op. cit., pàg. 54.
106