el mur de berlín. divisió d'una ciutat, divisió de dos mons. pau roigé ...

Presentació
característica: els grafits que es van pintar a les parets occidentals. Aquestes pintades
van acabar transformant-se en veritables obres d’art que pintaven artistes d’arreu del
món que s’havien desplaçat a la ciutat dividida només amb aquest objectiu.
El 1989 el mur va caure ràpidament, però poc abans de la seva obertura pocs
pronosticaven una solució tan ràpida. Els fets que van provocar la caiguda del mur es
van succeir un darrere l’altre, sense parar. Va arribar un punt en que ja es veia que el
sistema comunista de la RDA no podia mantenir el seu potencial. Però més que per una
revolució interna –com sovint s’explica en la història “oficial”-, en la seva caiguda hi
influí el canvi d’orientació de l'URSS, amb l’anomenada perestroika. L’endemà mateix
de la seva precipitada obertura els mateixos líders de la RDA pensaren redreçar i
reprimir la situació demanant ajuda a l'URSS, però en canvi Gorvatxov els va “felicitar”
per l’obertura, el que els deixà completament descol·locats. Cal entendre aquests fets
per situar els fets del dia 9 de novembre de l’any 1989 i el famós error a la roda de
premsa que va anunciar la seva caiguda en poques hores. Gràcies a tots aquests ràpids
esdeveniments es va aconseguir que, d’un dia per l’altre, els berlinesos es retrobessin
després de més de vint anys separats per una frontera. El procés de reunificació es
caracteritza, doncs, per la seva rapidesa, inesperada. El mal estat del govern de la RDA
va permetre que les dues Alemanyes s’unissin en el que avui és una de les principals
potències europees i mundials. O, millor dit, va permetre que la RFA absorbís a la seva
veïna i l’antic estat comunista es dissolgués en menys d’un any.
Ja fa vint anys que caure el mur. La major part de la immensa fortalesa
“defensiva” ha estat enderrocada, però les ferides del mur persisteixen. Després de la
seva caiguda es va obrir un intens debat sobre si s’havia de conservar el mur i la seva
memòria o, simplement, deixar-ho en l’oblit. Mentrestant el mur s’anava reaprofitant
físicament tant per la venda de trossos a turistes com per a la construcció de noves
infraestructures i es convertí en un element d’atracció turística. Però el drama del mur
ha anat apareixent en forma de memorials i museus pel record del mur i les seves
víctimes i avui en dia es poden visitar a Berlín un gran nombre de llocs que expliquen el
mur, el sistema de repressió política de la RDA o la vida quotidiana d’aquell país, A
part d’això, la qüestió principal que s’ha debatut és com s’havien de tractar els crims i
repressions fetes durant l’existència de la RDA: es van portar a terme molts judicis
contra guàrdies i dirigents polítics, però aquests no tingueren gaires resultats. Hi hagut
una certa voluntat d’oblidar. És important remarcar, també el fet de que en l’actualitat
també ha sorgit una certa nostàlgia de RDA; és l’anomenada “Ostalgie”, que es
170