21.04.2013 Views

el mur de berlín. divisió d'una ciutat, divisió de dos mons. pau roigé ...

el mur de berlín. divisió d'una ciutat, divisió de dos mons. pau roigé ...

el mur de berlín. divisió d'una ciutat, divisió de dos mons. pau roigé ...

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

Presentació<br />

podien ser perseguibles. Aquesta unitat va obrir més <strong>de</strong> 20.000 expedients, però només<br />

va produir 200 con<strong>de</strong>mnes. Segons Christoph Links, “No va haver-hi una "justícia d<strong>el</strong>s<br />

vencedors". Això era així perquè al procés <strong>de</strong> reunificació <strong>de</strong> 1990 es va establir que <strong>el</strong><br />

dret <strong>de</strong> la RDA mantenia la seva vigència p<strong>el</strong>s ciutadans <strong>de</strong> l’antiga RDA. Si la seva<br />

conducta havia estat ajustada al dret <strong>de</strong> la RDA, no podien ser jutjats d’acord amb un<br />

altre dret. La gent que va ser con<strong>de</strong>mnada ho va ser per assumptes extrems com ara la<br />

mort <strong>de</strong> fugitius a la frontera per trets.<br />

Tampoc hi va haver poca instrumentalització política d<strong>el</strong>s arxius <strong>de</strong> l’Stasi. Va<br />

ser molt diferent que a Polònia, o a Romania, perquè aquí <strong>el</strong>s arxius estaven oberts per a<br />

tots. A Txèquia, Romania o Polònia l'accés a les fitxes estava restringit i només es<br />

permetia consultar-los durant un <strong>de</strong>terminat temps. Les <strong>de</strong>cisions sobre si algú que<br />

havia col·laborat amb l’Stasi havia <strong>de</strong> perdre la seva feina o no, es prenien en assemblea<br />

p<strong>el</strong>s empleats d'universitats i empreses, per exemple.<br />

Algunes d’aquestes qüestions es plantegen en <strong>el</strong> cinema i la literatura actual. La<br />

p<strong>el</strong>·lícula La vida d<strong>el</strong>s altres (2006) explica una història <strong>de</strong> ficció sobre com la policia<br />

secreta <strong>de</strong> l’Stasi controlava un munt d’aspectes <strong>de</strong> “la vida d<strong>el</strong>s altres”. La p<strong>el</strong>·lícula,<br />

que va guanyar un òscar, va trobar dificultats per ser finançada, segons <strong>el</strong> director per<br />

una certa recança per part <strong>de</strong> la indústria cinematogràfica per fer front a l'Alemanya<br />

Oriental comunista, i tampoc <strong>el</strong> Festival <strong>de</strong> Cinema <strong>de</strong> Berlín va acceptar-la. Va ser<br />

filmada en alguns escenaris reals (com la seu <strong>de</strong> l’Stasi). Tot i això, <strong>el</strong> film va tenir un<br />

gran èxit, malgrat la controvèrsia que suposa que <strong>el</strong> protagonista <strong>de</strong> la p<strong>el</strong>·lícula, un<br />

espia <strong>de</strong> la DDR acabi mentint en <strong>el</strong>s seus informes per protegir a la persona que vigila.<br />

Per això, <strong>el</strong> director d<strong>el</strong> Memorial <strong>de</strong> la presó <strong>de</strong> Hohenschönhausen no va donar permís<br />

per la filmació <strong>de</strong> la p<strong>el</strong>·lícula, oposant-se al fet que un membre <strong>de</strong> l’Stasi es convertís<br />

en un heroi.<br />

8.3.2 “Ostalgie” i les diferències entre Est/Oest<br />

Entre <strong>el</strong> 1990 i <strong>el</strong> 2000, la política oficial <strong>de</strong> l’Alemanya unificada va tenir com<br />

a principal objectiu <strong>de</strong>slegitimar i <strong>de</strong>squalificar la RDA. Va ser una època en la que<br />

molts alemanys <strong>de</strong> l’est es van sentir molt frustrats per això. Cap <strong>el</strong> 2001 això va portar<br />

165

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!