JOAN PEIRÓ A BADALONA - Cedall

JOAN PEIRÓ A BADALONA 1905-1920
En primer lloc, perquè si es guanyava la campanya seria un benefici per a la classe
obrera badalonina. I en segon lloc, la interrelació que portaven amb les
Hermandades Obreras feia pensar en una millor relació amb aquest grups d’obrers
mutualistes que a mitjà termini podien engrossir les files de la FL de SO.
La campanya, però, havia de fer-se únicament i exclusivament per les dues organitzacions
obreres, al marge dels partits polítics i basant-se en una denúncia pública
de l’actitud del Gremi de Fabricants.
La dinàmica de denúncia va ser entesa per alguns sectors polítics com un suport
a l’Ajuntament de Badalona de majoria republicana, i va crear dissensions dins la
FL de SO. Així mateix, es va oferir un lloc a Joan Peiró dins la llista municipal dels
republicans badalonins, oferiment que ell va rebutjar categòricament, però que va
crispar encara més la situació en el si de la Federació Local.
Veiem, doncs, que les Hermandades Obreras es retiraven de la campanya, segons
diu Joan Peiró perquè aquests tenien lligats els seus òrgans directius amb els republicans
locals i que l’Ajuntament utilitzava la campanya més com un esquer i no
amb la voluntat política d’aconseguir el citat impost.
Per acabar, citarem les reflexions que va extreure posteriorment Joan Peiró en relació
amb la campanya feta pel que fa al nou arbitri sobre motors i generadors.
“ Se ahogó la campaña porque la Federación Local se negó a hacerla junto con los partidos
republicanos y porque éstos tenían un dominio sobre los elementos directores de la
Federación de Hermandades. Luego los partidos republicanos no deseaban implantar ese
arbitrio para dar protección a la clase obrera con la creación de la Bolsa de Trabajo, sino
que, escudándose en la misma, lo que querían era tener al pueblo para movilizarlo automáticamente
cuando les antojara para sus fines políticos(...)
(...)Porque no estamos dispuestos a que con nosotros se juegue al higui ni que nos mueva
al ridículo de humillarnos a los pies de la burguesía, como se pretendía a fines de 1915...” 7
Una altra qüestió, semblant en la filosofia i pràctica, va estar relacionada amb l’intent
de firmar una mena de manifest en contra de l’augment del preu del pa, en el
qual estava inclòs el Fomento Industrial i el Gremio de Fabricantes, així com la FL
de SO de Badalona.
Enfront d’aquesta situació la FL de SO de Badalona va tornar a dubtar i finalment va
tirar enrere el possible pacte i es va disculpar públicament. El que ressenyem a continuació
és l’extracte que La Colmena Obrera (núm. 21, 17-6-1916) va fer d’un míting
en el qual el representat de la Federació Obrera, Juan Ros, afirmava el següent:
“...Por lo tanto dice, respetando a las demás entidades que contribuyeron a realizar las gestiones
encaminadas a resolver este problema, la clase trabajadora de Badalona hemos de
declarar que jamás realizaremos ningún acto de concordia al lado del Fomento Industrial
y el Gremio de Fabricantes, por ser estas entidades el enemigo más acérrimo que tiene la
clase trabajadora.
86