JOAN PEIRÓ A BADALONA - Cedall

JOAN PEIRÓ A BADALONA 1905-1920
Sembla que el jornal habitual en aquesta empresa era el de 2,50 pessetes per dia i
l’horari de treball estava al voltant de les 12 hores.
Així mateix, feia ben poc s’havien produït uns acomiadaments del tot arbitraris
que van fer indignar-se encara més els treballadors de Can Cros i que és probable
que fos un factor força important com desencadenant d’aquesta vaga.
En un petit article de La Colmena Obrera (núm. 70, 10-07-1918) i després d’assenyalar
les reivindicacions del treballadors de Can Cros ens afirmava:
“Hay que ver el descaro de nuestros burgueses que están enriqueciéndose de una manera
escandalosa con el producto de nuestras fuerzas y nos niegan con un cinismo sin igual el
“algo” que pedimos para aminorar nuestra precaria situación ante este grave crisis económica
por la que atravesamos los obreros.
No obstante los obreros de dicha fábrica que hasta ahora habían permanecido indiferentes
a los movimientos societarios han “raciocinado” y han visto la necesidad de reivindicarse.
¡Adelante compañeros! Continuad en esta actitud de rebeldía sin desmayar un momento
y haréis morder el polvo a esta inquisidora Compañía.”
En aquells moments a Badalona s’estaven resolent favorablement per als treballadors
diversos conflictes que feia algun temps que havien estat iniciats, com els de
G. De Andreis (La Llauna), els de Lorilleux” i els d’Hijos de Antonio Roses.
Era, doncs, un bon moment, si més no ho semblava, perquè algunes reivindicacions
obreres fossin ateses i guanyades, si bé s’havien d’iniciar amb una actitud
ferma ja que, si no, els patrons no en feien cas.
Resseguint la lluita de Can Cros ens trobem que a primers d’agost es van fer una
sèrie d’actes a la ciutat perquè aquesta fos coneguda i el poble de Badalona hi
donés suport.
Un d’aquest actes es va celebrar a la Sala Picarol, un del primers dissabtes d’agost
i va ésser un festival benèfic per ajudar econòmicament els vaguistes de Can Cros.
La jornada va ser un èxit d’assistència, malgrat que algun escrit trobat a La
Colmena Obrera (núm. 71, 18-8-1918) fa una sèrie de retrets de com anava la vaga.
El títol de l’escrit, “La huelga de la bastilla Cros: soberbia patronal y pasividad obrera”,
és indicatiu del que pensava una bona part de la Federació Local.
Sobre aquest tema s’afirmava:
“(...) Dejando a un lado esas particularidades que poco interesan, digamos que la organización
de festivales y procurar el apoyo material de los sindicatos no es la base primordial
para triunfar en luchas tan empeñadas cual la de la Casa Cros. Hay algo más interesante,
que no puede ni debe descuidarse, y es el contacto continuo con la opinión pública, no sólo
de Badalona, sino con la de toda España o Barcelona cuando menos.(...)
(...) A nuestro entender es una grave negligencia no hacer una campaña en la prensa, como
122