JOAN PEIRÓ A BADALONA - Cedall

de propaganda, El Vidrio que tornarà a aparèixer a primers de 1916 i en el que Joan
Peiró hi tindrà una tasca força destacada amb col·laboracions permanents i crides
a l’organització del obrers vidriers de tot l’Estat espanyol.
Les lluites que van protagonitzar els obrers vidriers tant a Badalona, com els de
diverses ciutats de la península, poden ser titllades de gegantines, tant per la seva
durada en el temps com per els mètodes utilitzats per intentat guanyar les reivindicacions
que es demanaven i que es poden resumir en un augment del salaris i
una reducció de la jornada de treball que arribés a les vuit hores diàries.
No es menys important la tasca de Joan Peiró com organitzador i militant del
moviment obrer local, per intentat aglutinar a l’ “obrerisme de classe” al voltant
d’un “programa mínim” que servís per anar ampliant la influència social i política
del moviment obrer badaloní, fins a aquells moments menyspreat o utilitzat
dins les picabaralles del món polític progressista local.
La constitució de la “Federación Local de Sociedades Obreras de Badalona” el
juny del 1915, a on ell va ser un dels militants destacats que va formar part de la
Comissió Organitzadora i de la que posteriorment va ser el primer Secretari
General de la FL de SO de Badalona fins a l’agost del 1916 indica clarament com
estava d’implicat en aquest projecte que no tenia d’inici cap tipus de lligams amb
cap organisme sindical de caire més ampli, i que buscava respondre a un intent de
unir el moviment obrer local. La Colmena Obrera, com òrgan de expressió i propaganda
de la Federació, va ser una de les eines més efectiva per interrelacionar els
obrers de Badalona i Joan Peiró una de les plomes més agudes per buscar camins
i vies d’afirmació d’un obrerisme que evolucionava cap a una afirmació revolucionaria
i transformadora de la societat capitalista d’aquells temps.
Del temps i l’esforç que va dedicar a aquestes tasques creiem força interessant destacar
part del escrit que Josep Viadiu, coetani de Joan Peiró i militant anarcosindicalista
a Barcelona va escriure a la revista “Antrophos” l’any 1990 a on s’expressa
clarament l’aposta ferma de Joan Peiró al voltant de les lluites del obrers vidriers.
“Juan (Peiró) volvió al redil, a soplar vidrio, a convertirse en un luchador a favor de los
desposeidos, de sus compañeros de labor. Se entregó a esta tarea con alma y vida. Tanto es
así que pasamos a hacer una afirmación que a muchos les parecerá exagerada, pero que la
juzgamos altamente justa.
Nadie, ninguno de nuestros luchadores ha hecho tanto por su profesión intrínseca como lo
que hizo Peiró por los vidrieros, ni ninguna de las federaciones de oficio o de industria,
sean de la CNT o de la UGT, de no importa que clase, lugar e idea, realizó una obra más
positiva, más liberadora, más humana, que la Federación del Vidrio a favor de sus componentes.
Un contraste entre las condiciones morales y materiales de trabajo de los vidrieros
de la preguerra de 1914, comparado con la situación que imperaba antes del movimiento
nazifascita, revelaría el paso de una humanidad tratada a patadas, de ex hombres embrutecidos
por una explotación inicua, para llegar a un nivel de vida más o menos acorde con
lo que puede exigir la condición humana, en dignidad, en recompensa a su esfuerzo, en
trato decoroso, a todo ello alcanzado en plena explotación capitalista”