JOAN PEIRÓ A BADALONA - Cedall

asimismo lo es descuidar la de la tribuna. Hay que agitar las conciencias y constituirse en
un peligro porque, como se dice vulgarmente, las ostras no se abren con oraciones, sino a
martillazos. Sobre todo porque en la Cros hay esquiroles.
Permanecer cruzados de brazos tiene su explicación cuando enfrente no se tienen enemigos,
cuando no hay traidores. Pero estos enemigos y estos traidores hoy existen y son un
peligro para el pan y la dignidad de los que están en la calle...(...)
(...) Nosotros no sabemos si esa pasividad tendrá por base un plan táctico concebido con
arreglo a las necesidades de esa lucha singular, en cuyo caso nada habríamos dicho. Pero,
sin embargo, aceptado esto, no quiere decir que nosotros estimemos el plan como un acierto
puesto que cuando el enemigo existe hay que perseguirlo implacablemente, que batirlo
violentamente en todas formas y en todos los terrenos, aunque para ello tengan que arrostrarse
los más grandes peligros.
Así es y debe ser la lucha cuando hay traidores...(...)
Seguint l’exposició del desenvolupament de la vaga, van sorgir problemes
d’“honestedat” en el Comitè de Vaga i al Sindicat d’Oficis Varis que va portar la
FL de SO de Badalona a destituir-los el 16 d’agost.
El problema va estar originat per un viatge a Madrid d’una part del sindicat
d’Oficis Varis sense consultar la Federació Local i fet al marge de l’opinió dels treballadors
de Can Cros.
Per aquest assumpte va ser expulsat del sindicat Fermí Borràs Sunyé, el que sembla
que va ser el capdavanter d’aquests moviments i que Joan Manent, al seu llibre,
va titllar d’haver estat subornat perquè tingués un paper tèrbol.
La vaga seguia el seu curs, si bé l’empresa intentava per tots els mitjans que altres
treballadors (esquirols) fessin la feina d’aquells, intentant trencar la dinàmica d’inactivitat
que hi havia a Can Cros.
Seguint aquesta dinàmica d’intimidació van allotjar dintre de la fàbrica un important
destacament de la Guàrdia Civil de cavalleria per tal de defensar allò que els
burgesos denominen “la llibertat de treball”, i que amb situacions de vaga és solament
una estratègia més per trencar els “ànims” i la “força” dels treballadors.
El dia 26 d’Agost: quatre morts a la Plaça de la Vila
Es van anar a buscar treballadors arreu de l’Estat perquè fessin funcionar les tasques
de producció. El dia 26 d’agost al matí, van arribar 17 treballadors de
Villareal (Castelló) per fer-los treballar com a “esquirols”.
Els treballadors vaguistes de Can Cros van “aturar” aquests treballadors i els van
explicar la situació de vaga en la qual es trobava l’empresa.
123
EL CONFLICTE DE L’EMPRESA CROS L’AGOST DE 1918...