JOAN PEIRÓ A BADALONA - Cedall

JOAN PEIRÓ A BADALONA 1905-1920
De fet l’anàlisi que hem fet del substrat ideològic dels seus articles publicats en la
primera etapa al periòdic Juventud Rebelde dels anys 1910 al 1914 ja ens indiquen
abastament un contingut anticapitalista que no s’expressa com una opció política
ni sindical massa precisa, però que té que veure amb allò que hem denominat al
llarg d’aquest treball com “obrerisme de classe”.
Abans d’afirmar-se en un camp clarament sindicalista revolucionari, Joan Peiró
tindrà que plantejar una dura batalla en contra del republicanisme local (bàsicament
radical-lerrouxista) per l’intent d’aquest grup polític de “mediatitzar” la FL
de SO en el seu favor per seguir mantenint un bon “caché” dins del joc de poder
municipal de Badalona.
Es una batalla d’afirmació en la “independència” per sobre de tot de la nova eina
d’agrupament obrer que havia estat la FL de SO i en contra de la utilització interessada
per qualsevol força política de la mateixa. L’expressió més clara d’aquestes
diferències, es produirà al voltant del nou arbitri sobre motors i generadors
que l’Ajuntament de Badalona va proposar a mitjans del 1915 per crear una
“Borsa de Treball” que donés lloc posteriorment a una assegurança per a la vellesa
i invalidesa del obrers de la ciutat.
La proposta, d’inici, no desagradava a la FL de SO, perquè el seu resultat final
podia ser un benefici per als obrers més necessitats de Badalona. El que va ferir i
distanciar profundament a la Federació dels desigs de l’Ajuntament va ser la utilització
i instrumentalització que es va fer de la proposta i del “paper” que li
volien fer jugar a la Federació Obrera per trencar la negativa que el Gremi de
Fabricants imposava jurídica i políticament a la creació d’aquest nou arbitri. 35
La polèmica amb el republicanisme radical, es va fer encara més gran i va traspassar
l’àmbit de Badalona, arran d’un article de Joan Peiró titulat “El “requete” rojo
en acción” publicat a principis de maig del 1917 a La Colmena Obrera i posteriorment
el dia 8 de maig a la primera pagina de Solidaridad Obrera. Aquest és el primer
article que va escriure Joan Peiró (J. Fuentes) a les pàgines del diari portaveu
de la CNT, si bé tenim que dir que les seves col·laboracions durant aquesta fase al
diari confederal no van ser massa nombroses.
L’article en qüestió, era una critica sense miraments a la posició canviant que
anava agafant el Partit Republicà Radical en torn a la I Guerra Mundial. Ara favorable
a l’entrada del Estat espanyol a la guerra mundial i abans clarament i decididament
neutralista. Tot això emmarcat en el míting del dia 1 de Maig a la “Casa
del Pueblo” de Barcelona, en el que hi va haver “ball de bastons” amb alguns sindicalistes
i periodistes de Solidaridad Obrera que van anar a l’acte dels republicans
lerrouxistes.Joan Peiró acabava el seu article amb aquestes dures paraules:
“Que se haga pública ostentación por uno de los bandos beligerantes, esto está muy bien
si se quiere; pero pugnar porque España intervenga en la contienda mundial, es obra propia
de los canallas, de los vendidos, de los que constantemente viajan a Paris. Estos daban
el mitin del 1º de Mayo, y el pueblo desprecio a los canallas, a los farsantes y a la cuadri-
148