JOAN PEIRÓ A BADALONA - Cedall

JOAN PEIRÓ A BADALONA 1905-1920
de que les presses de decisions era sempre fetes per els mateixos. (A los organismos
adherentes , a la FL de SO de Badalona).
Per últim i arrel de la convocatòria de vaga general per part de la CNT i la UGT de
desembre de 1916, Joan Peiró farà un article laudatori a favor del moviment obrer
badaloní, per l’actitud positiva que havia mostrat a l’entorn de la vaga general.
(Badalona supo cumplir con su deber).
Anàlisi crític de la actuació de l´Ajuntament de Badalona
Trobem un article de primers de 1916, que critica la actitud repressiva que té
l´Ajuntament enfront de la mendicitat i en canvi s’accepta de bon grau que les
ordres religioses vagin demanant “caritat” als vianants pel mateix problema.
(Justicia para todos señor alcalde).
Tanmateix critica l’homenatge que l’Ajuntament fa als vells (la “Festa de la
Vellesa”), perquè creu que s’està utilitzant la vellesa per a fer una festa d’un dia
sense resoldre els problemes reals i diaris de la gent gran. (Del homenaje a la vejez:
ingenuos e hipocritas).
La vaga i organització dels obrers vidriers de Badalona
Van aparèixer un total de quatre articles a La Colmena Obrera, narrant les vicissituds
de la llarga vaga que els vidriers de Badalona van portar a terme, i que va
durar al voltant de sis mesos, amb una solució satisfactòria per a els obrers
vidriers de Badalona.
El paper de la dona a la societat
Joan Peiró va escriure tres articles titulats genèricament amb el nom de “La redencion
de la mujer” (Problema descuidado, La moral del hogar y la salud social y Etica fundamental)
en el que feia una llarga intervenció al voltant del paper que la dona, i
especialment la dona obrera, tenien que tenir en la societat d’aquells moments.
La seva visió, molt llunyana, del que avui podríem considerar com a visió progressista
i/o feminista, intentava apaivagar la forta explotació que patia la dona
obrera, tant a la fabrica com a la llar. Per això, Joan Peiró, considerava que la dona
obrera tenia que fer-se càrrec de la educació i manteniment dels fills i com a norma
general no treballar amb les condicions d’extrema explotació que hi havia amb
aquells moments.
“(...) La mujer, a juzgar por la generalidad, no es rebelde a los males de la sociedad, ni
siquiera siente aversión contra el burgues que la explota. Por el contrario, esta aferrada a
todas las rutinas de la moral imperante que emergen pletoricas de prejuicios religiosos y
sociales. La mujer, en fin, está exenta del espiritu de clase, lo que equivale a que nosotros
no podamos contar con la colaboración femenina de que se valiera el cristianismo para
154