JOAN PEIRÓ A BADALONA - Cedall

Estratègia sindical i vessant ideològic
Aquest bloc era possiblement el de més importància dins d’aquesta divisió operativa
que hem fet del temari, sobretot amb allò que seria l’estratègia sindical a
Badalona, perquè intentava abordar qüestions que afectaven de forma habitual els
treballadors de la ciutat en les seves lluites contra els patrons i en les quals habitualment
en sortien perdedors, cosa que provocava un desànim que era difícil de
trencar posteriorment.
Encara que no hi havia una “solució màgica” davant dels problemes que es generaven
en les lluites sindicals a la ciutat, en aquest Congrés es van buscar algunes
normes d’actuació bàsiques, perquè les lluites que es portessin a terme tinguessin
garanties de no sortir perdedores en un principi.
La reflexió que es feia argumentant que l’aliança tàcita entre la burgesia i els aparells
repressius de l’Estat era un condicionant negatiu per als treballadors, mitjançant l’acomiadament,
la presó i altres mesures repressives, havia de ser contrarestada amb
una sèrie d’actuacions coordinades i solidàries amb els treballadors en lluita.
“ Que el Consejo de la Federación debe tener como misión y por lo mismo ha de procurar,
desde el primer momento que estalle un conflicto en cualquier industria o trabajo de la
índole que fuere, que toda la organización se haga solidaria de las aspiraciones de los compañeros
de lucha; solidarización que se hará ostensible con el fin de que los enemigos del
proletariado tengan entendido que los trabajadores sindicados están dispuestos a contestar
las arbitrariedades y atropellos acudiendo a todos los terrenos...”
“Que se nombra una Comisión de cinco individuos, que, de acuerdo con las comisiones de
Estadística acordadas en el último Congreso de la Confederación Regional, tendrán la
misión de estudiar la relación y correlación que guarden entre las industrias, tanto de la
localidad como fuera de ella, para aplicar el boicot, etc., desde el primer momento que estalle
un conflicto en una o varias fábricas de tal o cual industria...”
Dins del capítol de condicions de treball, i a proposta del Sindicat del Art Fabril i
Tèxtil, es feia una crida a l’organització dels treballadors del sector per acabar amb
el treball “a preu fet” que tan mal estava fent a les reivindicacions obreres d’aquest
sector industrial a la nostra ciutat.
En relació amb el reconeixement dels sindicats per part del diversos sectors patronals,
la resolució té un marcat caràcter “pràctic” no fent del reconeixement del sindicat
un assumpte de principis, anteposant-lo, però, abans de tot a la possible victòria
de les lluites obreres que mitjançant els comitès de vaga es vagin donant.
A la seva vegada, i en relació amb els sindicats que no volguessin pertànyer a la
Federació Local, la resolució era força contundent “que los Sindicatos que no quieran
ingresar en la Federación son enemigos de la organización obrera y por lo tanto se les
debe considerar al margen de la misma”
135
EL PRIMER CONGRÉS DE LA FEDERACIÓN LOCAL...