JOAN PEIRÓ A BADALONA - Cedall

JOAN PEIRÓ A BADALONA 1905-1920
A mitjan juny uns 200 treballadors de les fàbriques Deutsch es declaraven en vaga
demanant augment de jornal. Els patrons van contractar nous treballadors (esquirols)
per contrarestar la vaga d’aquests.
També a mitjan juny els obrers de la fàbrica G. de Andreis Metalgraf Española
(“La Llauna”), que sumaven uns 500 es van declarar en vaga demanant un augment
diari de 2 pessetes per als homes i 1 pesseta per a les dones i els menors.
Aquesta vaga va acabar al final de juny, i com a resultat es va crear una comissió de
patrons-obrers per buscar una fórmula de millora en les condicions de sou i treball.
Uns 200 obrers corders inicien una vaga al final de juny perquè se’ls augmenti el
seu salari amb 1 pesseta diària. El 9 de juliol la vaga va quedar solucionada.
A mitjan juliol els obrers paletes i peons que estaven construint una caserna de la
Guàrdia Civil amb les presons corresponents van abandonar el treballa negant-se
a seguir per qüestions de principis.
Quant a atemptats, el primer que hi va haver a Badalona en contra del sindicalisme
cenetista va ser el 10 de novembre a la fàbrica de La Unión Vidriera de España.
Dos individus van disparar dintre de la fàbrica al militant de la CNT Francesc
Montgay, que pertanyia al Sindicat de la Fusta i que va morir arrel dels trets.
Per aquestes dates de novembre de 1920, torna a exercir-se una forta repressió
contra el sindicalisme llibertari, coincidint amb el nomenament de Severiano
Martínez Anido i Miguel Arlegui com a governador civil de Barcelona i cap superior
de Policia, respectivament.
Les primeres mesures que prengueren fou clausurar els locals socials del sindicats
obrers, empresonar els militants més destacats i deportar-ne molts altres a terres
llunyanes. També grups lligats al nou sindicat que es denominava “Sindicat
Lliure” i als sectors repressius de l’Estat a Barcelona i a la Federació Patronal de
Catalunya van intentar l’assassinat de militants cenetistes.
Aquí a Badalona, apart del ja citat Francesc Montgay, van resultar morts a trets
uns quants militants cenetistes. El cas més conegut va ser el d’Eduard Alsina
(Cinto de la Palla) que pertanyia al sindicat metal·lúrgic badaloní i va ser assassinat
a Barcelona l’11 de juny de 1921.
Un altre cenetista mort durant aquesta any va ser Josep Torres, militant del
Sindicat de la Fusta, que també va caure assassinat el juny de 1921.
El dia 6 de abril de 1923 va caure assassinat, Jaume Gual, militant del Sindicat de
Professions Liberals. Pocs dies després, Ramon Gil (Llaunaret), militant del
Sindicat de la Metal·lúrgia va morir assassinat a la muntanya de Montjuïc a
Barcelona.
116