JOAN PEIRÓ A BADALONA - Cedall

de las fábricas, talleres, etc.; no nada de eso. Todos debemos acudir a nuestros puestos.
Pero los hombres representativos de la organización, si tiene un alto concepto de la responsabilidad
que su misión representativa les manda asumir, si saben que hoy no es el tiempo
de las figuras decorativas, recordaran que las tácticas de lucha y los procedimientos de guerra
del sindicalismo revolucionario no son el indiferente y estoico cruce de brazos, no...” 24
No tenim gaire informació, en general, pel que fa a l’any 1920, fi de l’estada de
Joan Peiró a Badalona. Sembla que en la fase d’aguda repressió que estava passant
la CNT, és cridat a Barcelona per treballar i dedicar-se a tasques de planificació de
l’organització confederal.
Per començar, el locaut patronal segueix en vigor des de l’any anterior i acabarà el
dia 26 de gener. A la seva vegada, és clausurat per “ordre superior governativa”
el local social de la FL de SO (CNT de Badalona) que estava situat al carrer
Conquista, núm. 59. A l’escorcoll practicat per la Guàrdia Civil es queden diversos
documents pertanyents a la Federació Local i es van practicar sis detencions
(El Eco de Badalona, 31-1-1920).
En molts de casos, els obrers no comencen a treballar d’immediat un cop ha acabat
el locaut patronal, segons informa El Eco de Badalona, i s’incorporen progressivament
a la feina un cop són solucionades algunes reclamacions pendents. El diari afirma
que a mitjan febrer la major part d’indústries ja estan funcionant a ple rendiment.
De tota manera la fi del locaut se salda amb unes condicions “força” difícils d’acceptar
per part de la classe obrera, ja que suposava la pèrdua d’alguns drets
col·lectius sindicals adquirits. La CNT es va mobilitzar perquè els treballadors no
acceptessin aquestes condicions, si bé aquesta batalla va ser perduda.
La “tranquil·litat”, seguint la informació del diari local, és absoluta, tot i que la
Guàrdia Civil va intervenir diverses vegades a la Rambla i a alguns establiments
públics. És bastant probable que la ciutat estigués encara sota els efectes repressius
i començava la il·legalització del sindicalisme de la CNT i l’intent d’eliminar,
sigui com sigui, la força que havia anat adquirint als darrers últims anys.
Pel que fa a les vagues locals, i amb una fase de més distensió en la repressió del
sindicalisme per part del Govern conservador de torn, ens trobem una revifalla en
el capítol de vagues locals.
Així, a primers de juny, els obrers metal·lúrgics de “Can Bacàs” demanaven un
augment d’1 pesseta diària. Amb aquest motiu van estar uns quants dies de vaga
fins que al final van aconseguir-ho.
La mateixa reivindicació d’augment d’1 pesseta diària va portar els 200 treballadors
mecànics d’Aceros Hispania a la vaga al començament de juny. Passats uns
dies, van guanyar la reivindicació que plantejaven.
115
ENFORTIMENT DEL SINDICALISME I AGITACIÓ...
1920