JOAN PEIRÓ A BADALONA - Cedall

JOAN PEIRÓ A BADALONA 1905-1920
La qüestió de la Canadenca dóna lloc a una vaga general d’enormes proporcions. És segurament
el conflicte més llarg, més conegut i més important de la nostra història...” 19
La “guerra social” que es va anar desenvolupant posteriorment té molt a veure
amb un intent clar de destruir la força derivada d’aquesta nova eina sindical, agrupada
entorn de la CNT i que exercia com a “contrapoder” i, a més a més, com una
alternativa diferent i revolucionària d’organitzar la societat d’aquells moments.
Pensem que durant aquesta època l’impacte de la Revolució Russa d’octubre de
1917 era força important en l’imaginari obrer d’emancipació. Així mateix la burgesia
europea, en general, estava a l’expectativa i recelosa. per si noves revolucions
proletàries podien “contaminar” altres països, com per exemple va ser l’intent
dels “espartaquistes” a Alemanya.
Introducció
Anàlisi de l’agitació obrera a Badalona
“ Malos vientos corren por la vieja Europa; la actual conflagración no ha dejado de repercutir
de una manera directa en nuestra patria, haciendo el problema de las subsistencias
de una dificilísima solución: en los campos andaluces se han visto pequeños grupos de
obreros hambrientos, armados de diferentes armas, asaltar a los caminantes y apoderarse
del dinero y con preferencia de los comestibles que llevaban. En Valencia, Almería,
Alicante, Albacete, Málaga, Cuenca y otros puntos, la población hambrienta se ha manifestado
tumultuosamente, pidiendo trabajo y pan para sus hijos, haciendo precisa la intervención
de la fuerza publica, y, últimamente, una comisión, presidida por el señor obispo
de Cartagena, en representación de la provincia de Murcia, y de la que también formaba
parte principal el hombre público Juan de la Cierva, llegó hasta las gradas del Trono y
expusieron a S.M. el Rey el estado de extrema miseria en que se encuentra aquella provincia,
en donde mas de 10.000 obreros campesinos no tienen más alimentos que alfalfa cocida
con agua, por todo condimento....”
(El Eco de Badalona, núm. 15 10-4-1915)
La Badalona obrera de l’època de la Primera Guerra Mundial va seguir una dinàmica
de mobilització obrera ascendent, amb unes característiques i peculiaritats
pròpies que s’allunyen una mica del model que es produeix a Barcelona-ciutat.
A grans trets les causes principals que van desenvolupar aquesta agitació obrera
van estar condicionades pel fort augment de la immigració fruit de la demanda de
mà d’obra, la pujada força abrupta dels preus en relació amb el salaris reals i la
consegüent dinàmica de conflictivitat social que es va desenvolupant, i que es pot
102