JOAN PEIRÓ A BADALONA - Cedall

(...) Els avalots i els assalts continuaren durant gairebé una setmana, Finalment, les autoritats
es veieren obligades a parlamentar amb les dones. (...)
La victòria va ésser esclatant: els queviures baixaren d’un trenta per cent i tots el comerços
es proveïren en abundància, perquè el govern de Madrid, espantat pel que passava a
Barcelona, restringí força les exportacions als països bel·ligerants.” 22
Seguint amb el capítol de vagues locals tenim constància d’una vaga dels obrers
refiners de petroli a Badalona per l’augment del salari i la reducció de la jornada
de treball.
Hi ha una vaga d’obrers metal·lúrgics (fonedors i ajustadors) del 16 al 24 de gener.
Els vaguistes son 110 treballadors que guanyen les seves reivindicacions salarials.
Del 17 al 19 de gener els obrers de l’empresa tèxtil Cotonificio (140 dones i 60
homes) es declaren en vaga i guanyen l’augment salarial demanat.
Amb data 20 de gener els treballadors de la fàbrica del metall Aceros Hispania van
començar una vaga.
Al final de gener es convoca un acte per la FL de SO a la Sala Picarol, en contra de
l’encariment de les subsistències i dels lloguers.
Parlen els obrers següents: Sisa, Cabanas, Ponsirenas, Ribó, Borràs, Colomé,
Busquets i Fuentes (Joan Peiró).
Es planteja la necessitat que es prenguin mesures enèrgiques davant d’aquesta
situació que cada cop fa més mal als treballadors.
No s’accepta entrar a la Junta Local de Subsistències, proposada per l’Ajuntament
si hi participen els patrons i empresaris de la ciutat.
També al final de gener els treballadors de la fàbrica de galetes La Gloria fan vaga
de braços caiguts fins que no s’acceptin les seves reivindicacions.
A mitjan febrer acaba la vaga amb la resolució favorable per als treballadors.
Al final d’abril comença la vaga dels treballadors metal·lúrgics de la Casa Blanch
que durarà quasi dos meses, fins a primers de juliol. Hi participen 125 treballadors
que demanen un augment de salari i la reducció de la jornada de treball.
Després de diverses situacions de força i de mobilització obrera a Badalona, a més
d’un intent de locaut per la part patronal, s’arriba a un acord satisfactori per a les
dues parts.
A mitjan juliol hi ha una vaga a la fàbrica Gottardo de Andreis. Després de tan sols
4 hores de vaga s’accepten les condicions del treballadors. A grans trets són les
següents: reconeixement del delegats sindicals, jornada de 9 hores, acabar amb el
treball “a preu fet”, repartir el treball sense acomiadar ningú i diversos augment
salarials segons la categoria.
A la fàbrica de Lorilleux y Cia, al final de juliol, es fa vaga i s’aconsegueix la jornada
de 9 hores i l’augment del salari.
109
ENFORTIMENT DEL SINDICALISME I AGITACIÓ...