JOAN PEIRÓ A BADALONA - Cedall

JOAN PEIRÓ A BADALONA 1905-1920
A escala local, l’interès creixent de l’opinió pública per la conflictivitat laboral i la
pròpia transmissió d’informació destinada als obrers, va motivar a La República a
anunciar que cediria un espai a cada número a les societats obreres a partir del
mes de novembre de 1903. 29
Així, van aparèixer regularment complides notícies
dels conflictes presents a la ciutat, destacant-se en l’edició del 26 de desembre un
altre indici d’un cert grau d’actuació conjunta de les societats obreres badalonines:
en ocasió d’una vaga dels corders, 13 societats de resistència van adreçar una carta
al governador i a l’alcalde de la ciutat, demanant que és complís la llei de treball
infantil en les corderies de la ciutat segons la Llei de 24 de juliol de 1873. Les societats
signants eren: la d’Arts i Oficis, Folradors de Vidre “La Fraternidad”, Oficials
Fusters, Corders, Perruquers i Barbers “La Regeneradora”, Pintors “El Arco Iris”,
Instructiva i d’invalidesa d’Obrers Tintorers, Obrers “ladrilleros”, Paletes, Peons
paletes “La Unión”, Oficials Serrallers, Antiga de Filadors i Preparadors mecànics,
Curtidors i Xarolistes. 30
Uns mesos més tard, en l’edició de La República del 30 d’abril de 1904, va publicarse
un escrit de “las trece Sociedades que constituyen La Federación” - la Federació
Obrera de Badalona -, on s’informava que s’havien adreçat al Foment Industrial
de Badalona perquè davant la crisi econòmica present a la ciutat, els forners rebaixessin
el preu de pa. El text estava signat per les societats de: les Tres Classes de
Vapor (“antiga”), “ladrilleros”, peons paletes, tintorers, arts i oficis, curtidors, xarolistes,
folradors de vidre, fusters, manyacs, oficials perruquers i barbers, pintors,
corders, i paletes. 31
Degut a la manca de més notícies de l’activitat de la Federació Obrera de Badalona
suposem que deuria tenir una vida molt migrada, no destacant-se cap notícia local
fins a mitjan 1906. En ocasió del Primer de Maig de 1906, segons va recollir el setmanari
republicà La Lucha el dia 28 d’abril, va organitzar-se un míting al teatre
Espanyol sota el lema “Salud y Emancipación” i en pro de la jornada de 8 hores, que
va ser convocat per 8 societats: la d’oficials paletes, peons paletes, fusters, pintors,
cristallers, corders, arts i Oficis, i les Tres Classes de Vapor. 32
Uns mesos més tard,
La República en l’edició del 8 de setembre va informar d’un altre míting organitzat
per “varias sociedades de resistencia entre ellas de Artes y Oficios, Ladrilleros y Tres
Clases de Vapor” que s’havia celebrat al teatre Cervantes. Entre els oradors va destacar-se
Josep Comaposada, dirigent socialista català que, de forma valenta
davant de l’auditori badaloní va criticar l’actitud populista dels propagandistes
polítics (s’entenia d’Alejandro Lerroux i dels seus seguidors) envers als obrers
perquè afirmaven voler “redimir al obrero por medio de la revolución y cuando necesitan
éstos su concurso salen por la tangente”. 33
Tot i els esforços en contra la desorganització del moviment obrer badaloní, les
dificultats de les pròpies societats de resistència per subsistir eren prou notòries,
anunciant La República en l’edició del 27 d’octubre, la unió altra vegada de la
Societat de l’Art Fabril i les Tres Classes de Vapor, després que des de 1902 hi
hagués una escissió que ja hem pogut anar resseguint. Els nous caps visibles eren
Manuel Campos (president) i Jaume Marqués (secretari) emplaçant-se la seu
social al carrer de Mar, núm. 110. 34
Precisament, les Tres Classes de Vapor van
34