JOAN PEIRÓ A BADALONA - Cedall

La conflictivitat laboral durant el període 1902 i 1908
Aquest sis anys de referència entre la vaga general fallida de 1902 i els primers
passos per articular-se la Federació de Societats Obreres “Solidaridad Obrera” de
Badalona, són força desconeguts a nivell historiogràfic sobretot per la desorganització
i la debilitat del moviment obrer català.
De tota manera, com succeeix a Badalona, són uns anys on hem pogut observar
com la idea d’una actuació conjunta de les societats de resistència va anar prenent
cos a fi d’estendre una pràctica sindical eficaç per a fer front als efectes de la crisis
econòmica i el deteriorament de les condicions laborals. També és un període on
hem pogut seguir una certa implantació d’una agrupació socialista que, finalment,
degut a la seva escassa influència, es va dissoldre dins el moviment obrer local.
A Badalona després de la vaga general de febrer de 1902, el Primer de Maig va
viure’s amb el tancament de totes les fàbriques i tallers, sortint les famílies obreres
al camp a celebrar la Festa del Treball. 17
Tanmateix, la conflictivitat laboral a la ciutat
va desvetllar-se poc després amb un reguitzell de vagues que van agafar una
forta embranzida a partir d’aquell estiu.
A mode d’exemple destaquem alguns conflictes laborals significatius que ens permeten
visualitzar l’acció obrera durant aquest període. El mes de juliol de 1902 va
declarar-se una vaga a la fàbrica química de ca l’Andal amb el suport de totes les
societats de resistència de Badalona i la protecció econòmica de les societats obreres
d’Arts i Oficis, Corders, Cristallers, i els obrers de La Azucarera. La notícia de
la vaga va sortir publicada a La Guerra Social, òrgan de la Federació d’Agrupacions
Socialistes de Catalunya, tot i que va ser precisada posteriorment per una carta al
director signada per Domènec Gili i Josep Prat a El Eco de Badalona on s’explicava
el suport de totes les societats obreres però que únicament la vaga estava protegida
per quatre societats. 18
El mes de novembre, van aparèixer a El Eco de Badalona dues cartes creuades motivades
arran d’un article publicat a La Guerra Social, on es denunciaven les negociacions
sindicals del veterà dirigent obrer Sebastià Cots “Patata”. En la primera
carta, un grup de companys del veterà dirigent de les Tres Classes de Vapor, van
defensar les activitats sindicals i el pes a la ciutat de Salvador Cots, convidant al
corresponsal de La Guerra Social a Badalona a donar la cara, i si era el que suposaven
- deien ells - no tenia suficient autoritat perquè era un nouvingut que havia
arribat feia dos anys a la ciutat. A més consideraven ofensiu el tractament del
periòdic barceloní als obrers badalonins quan en aquells moments i havia dues
vagues en curs, la d’oficials i peons paletes, i la d’oficials fusters, i s’havia realitzat
una vaga a l’empresa tèxtil Josep Giró. Aquesta carta va ser contestada també a El
Eco de Badalona per un altre signada per Jaume Cuixart i Pau Anglada en representació
de la Junta Directiva de la Societat de l’Art Fabril, en què donaven validesa
a les acusacions formulades des de La Guerra Social, i convidaven als “estómagos
agradecidos” signants de la primera carta a trobar-se per aclarir la qüestió. 19
Aquesta sintonia entre La Guerra Social i la Societat de l’Art Fabril a Badalona, i la
controvèrsia amb el dirigent amb més pes de les Tres Classes de Vapor a la ciutat,
31
CARACTERITZACIÓ DEL MÓN OBRER