JOAN PEIRÓ A BADALONA - Cedall

Joan Peiró, Juan Fuentes, en la seva vessant d’articulista, va anar despullant les contradiccions
del progrés econòmic i social capitalista bé en la secció “Los que trabajan”
o bé sota l’epígraf “De colaboración”. Fuentes va escriure sobre les desigualtats
socials: “¿No es un robo, un crimen, que mientras la clase alta derrocha fabulosas fortunas
en lo superfluo, el proletario, diezmando su existencia con un trabajo brutal, vegeta en
la más abyecta miseria que degrada al individuo?”; sobre el patriotisme i la Guerra del
Marroc: “el patriotismo es el amor a la colectividad nacional; de lo contrario es mentira,
sólo mentira”; va escriure sobre el fariseisme religiós: “glorifiquen la Cruz, los tenderos,
los panaderos, los taberneros, los comerciantes y burgueses que roban en el peso y en
la medida y envenenan a los consumidores un día tras otro día; que explotan despiadadamente
los trabajadores”, demanant a la gent progressista un major compromís per a
“contribuir eficazmente a la desaparición de ese anticlericalismo platónico” ja que la inactivitat
dels anticlericals “nos está poniendo a la altura de cualquier villorio rural, donde
el cura es el amo de la calle y del hogar de todos los Brutos ciudadanos”; va polemitzar
bruscament amb “los mujerzuelas” i “los puercos” de Sol Ixent, òrgan d’expressió
local de la Lliga Regionalista arran de la publicació d’un article difamatori contra
ell; va criticar en diverses articles les autoritats del moment per posicionar-se en
contra els obrers en els conflictes laborals; va insistir en la necessitat de la solidaritat
obrera amb les vagues plantejades i de sindicar-se per poder tenir força els
obrers i transformar primer les relacions laborals i després la societat al marge de
la política perquè amb ella “a lo más que pueden aspirar los proletarios, es a pasar de
esclavos forzados a la categoria de esclavos voluntarios”. Destacant-se l’enèrgica contundència
dels seus arguments en ocasió d’una article dedicat a la fàbrica de “la
Llauna” on “a excepción de unos cuantos compañeros, empezando por los súbditos de
‘mossen Anton’, pasando por los concurrentes al centro de colocaciones del Círculo
Católico y terminando por los hombres corcho, allí no hay conciencia de clase ni nada”,
concloent: “aquél que está supeditado a la tutela del burgués sin estar asociado no es un
hombre, no es un obrero, no es nada: es un indigno que no merece las carícias del aire ni
del sol”. Fuentes va aprofitar la seva tribuna mediàtica per denunciar públicament
amb noms i cognoms els “magdalenos” que feien d’esquirols, demanar el boicot a
comerciants que no són solidaris amb els vaguistes; va carregar tintes contra les
difamacions del Gremi de Fabricants de Badalona en contra la Federació Local de
Societats Obreres que ell presidia; i una vegada va deixar de col·laborar amb certa
assiduïtat a Juventud Rebelde, ja que podia utilitzar com vehicle d’expressió la pròpia
premsa obrera que s’havia pogut consolidar a la ciutat, i degut a les diferències
amb el món de la política, van aparèixer algunes col·laboracions signades com
Joan Peiró desmentint acusacions d’un grup crític contra la Federació Espanyola
de Vidriers i Cristallers, i el procés d’acostament de la Federació Local de Societats
Obreres a la CNT.
67
INICIS DE L’ACTIVITAT SINDICAL ...