JOAN PEIRÓ A BADALONA - Cedall

Solidaritat Obrera no va ser gens fàcil, per molt que es tingui la sensació que dins
d’aquesta corrent les idees al respecte fossin més conscients i arrelades. En primer
lloc perquè l’aposta plural que suposava Solidaritat Obrera no era massa ben vista
per alguns militants anarquistes que temien possibles renúncies a l’entorn de les
idees-força dels sectors llibertaris respecte el model sindical, i en relació a les altres
forces polítiques i socials implicades que fins aquells moments no havien tingut
masses punts de contacte. En segon lloc perquè hi havia una tendència més o
menys important que menyspreava el sindicalisme com un mitjà possible d’alliberament
social i col·lectiu, creient més en una organització de base afinitària que no
pas amb una base sindical.
Els inicis de la CNT a Badalona
Fent una anàlisi de les dades que tenim sobre el procés d’organització que va anar
des de Solidaritat Obrera cap a la CNT, es a dir del 1908 fins el 1910, ens adonem
que en el si de les societats obreres badalonines aquest procés va suposar un estira
i arronsa que finalment va comportar una pèrdua d’efectius en quant al número
de societats obreres adherides i possiblement en el nombre d’afiliats.
Si fem un seguiment d’aquesta trajectòria que hem pogut seguir en els apartats
anteriors, ens adonem que en la constitució de Solidaritat Obrera com organisme
de caire provincial en l’assemblea feta a Badalona el març de 1908, la Federació
Local badalonina constava – segons les fonts - d’un total de tretze o dotze societats
obreres. En canvi, uns mesos més tard el setembre de 1908, quan Solidaritat
Obrera es constitueix en un organisme de caràcter regional les societats representades
eren només dos. Les causes d’aquesta reculada en el si de les societats obreres
badalonines no les coneixem amb profunditat tot i que ja hem apuntat les crítiques
aparegudes en un article signat per “un obrero social” al setmanari La
República el mes de desembre, donant algunes indicacions de la debilitat i orientació
del Consell de Solidaritat Obrera de Badalona.
Resseguint aquest procés de confluència ens trobem en l’últim congrés de
Solidaritat Obrera celebrat el 1910 on va decidir-se canviar el nom de la mateixa
per Confederació General del Treball (posteriorment dita Confederació Nacional
del Treball, C.N.T.), acceptant ser un organisme d’àmbit estatal, el número de
societats obreres badalonines que va participar del procés de convergència d’aquest
“obrerisme de classe” era d’onze.
On va constatar-se una gran pèrdua d’aquest obrerisme badaloní que havia format
part des del inicis de Solidaritat Obrera, va ser en el congrés de la CNT de 1911.
Les societats obreres badalonines només van ser cinc i amb una afiliació total de
tan sols 274 treballadors.
57
LA FORMACIÓ DE LA CNT