JOAN PEIRÓ A BADALONA - Cedall

Els primers articles de premsa 76
Joan Peiró amb la signatura Juan Fuentes (en record d’una afició juvenil per aquest
torero) va iniciar la seva empremta periodística al setmanari badaloní Juventud
Rebelde amb un article d’opinió que va aparèixer en la pàgina de portada el dia 5
de març de 1910. El primer article de Peiró, “Del enemigo el consejo”, estava centrat
en la defensa de les escoles laiques “donde, en fin, se hacen hombres libres, no esclavos
de la antigua Roma” i en contra la ferotge repressió després de la Setmana Tràgica
que va portar a l’assassinat de Francesc Ferrer al castell de Montjuïc: “Desde muy
lejos, allá en el horizonte se vislumbra la silueta del mil veces maldito castillo. Recordad
que en él asesinaron al maestro; á nosotros incumbe conservar su obra”. L’article acabava
amb una picada d’ullet al lerrouxisme: “Radicales, á defenderse!”. Aquesta primera
incursió de Peiró en la premsa republicana badalonina fou l’inici d’una activitat
complementària a la seva trajectòria sindical que va anar evolucionant i, per
tant, els articles de Peiró van ser un canal d’expressió de la veu dels obrers, i de
l’esforç per estendre i afiançar el sindicalisme que, arran de les contradiccions amb
el republicanisme van fer que Peiró deixés de ser un col·laborardor habitual de
Juventud Rebelde a mitjan 1915.
Reprenent el fil però, dels primers articles a Juventud Rebelde, Peiró va escriure el
seu segon article el 26 de novembre de 1910, inagurant la secció “Los que trabajan”,
apartat que l’òrgan radical va cedir a la lliure expressió dels obrers tal i com ho
feia El Progreso a Barcelona. Així, Juan Fuentes va dedicar l’article, “Democracia
Neroniana”, al president del govern José Canalejas, identificat políticament com
demòcrata i sociòleg, però, segons Peiró, el que permetia els abusos d’una burgesia
que “desplifarra el dinero en champaquizadas orgías y prostitutas” mentre els obrers
tenien uns salaris de fam. Una qüestió que portava a Peiró a demanar la solidaritat
obrera amb els vaguistes de Sabadell en lluita. L’article estava en la mateixa
línia d’un altre de Bru Lladó publicat a Solidaridad Obrera una setmana abans i de
la campanya d’aquest setmanari en suport dels vaguistes de Sabadell, podent-se
establir la voluntat de Joan Peiró de fer arribar l’actualitat obrera de Catalunya per
mitjà del setmanari radical badaloní al conjunt d’obrers de la ciutat.
El següent escrit de Juan Fuentes va fer-se esperar fins el 6 d’abril de 1912 i va tornar
a aparèixer dins la secció “Los que trabajan”. Es titulava “Moral de redención. El
hombre” i era el primer de dos articles sobre la bondat primigènia de l’home en la
línia del pensament de F. Pi i Margall i on l’empremta de P. J. Proudhon s’expressava
amb el convenciment que la raó del més fort va crear la propietat privada,
“que es producto del robo”, i les lleis socials orgàniques: “si bien las leyes humanas, llamadas
de civilización, han arrancado a los seres de su primitivo estado de ignorancia, no es
menos cierto que les ha pervertido els instinto, inculcando el latrocinio basado en la razón
del más fuerte, y el respeto del débil al robo legal estatuído por las leyes orgánicas de la civilización
impuestas violentamente”. Així com els efectes manipuladors de les religions
i el patriotisme que “divide a la gran família humana en castas y nacionalidades”.
65
INICIS DE L’ACTIVITAT SINDICAL ...