JOAN PEIRÓ A BADALONA - Cedall

lla que rodea al que cobro las 75.000 libras esterlinas de manos del representante del gobierno
francés, Mr. Lepine.
El pueblo empieza a aprender y ya conoce a los traidores de su causa.” 36
Aquest article va portar en el si de la redacció de La Colmena Obrera a una situació
força tensa, que va desembocar en la dimissió de José Arbos com a director de l’òrgan
d’expressió obrer i a la substitució d´aquest per Joan Peiró fins al final de la
primera etapa als inicis de 1920. 37
Un dels arguments de la dimissió de José Arbos, que en aquells moments es situava
molt proper a les tesis del republicanisme radical local, era que La Colmena
Obrera estava derivant cap a posicions mes o menys anarquistes i/o sindicalistes.
O dit d’altra manera, la influència que podien exercir determinats grups propers
al republicanisme radical s’estaven enfonsant i altres vies més properes a les tesis
del sindicalisme revolucionari anaven guanyant terreny.
Juntament amb aquesta polèmica que l’enfrontava al republicanisme radical, una
de les altres inquietuds que tenia Joan Peiró en aquells moments en relació al proletariat
del nostre país era la recerca de la unitat d’acció entre les dues sindicals
d’àmbit estatal (CNT i UGT) per buscar a curt termini la possibilitat d’unió en una
sola central sindical.
La unitat d’acció que es va generar, per primera vegada amb la convocatòria de
vaga general al desembre de 1916, en contra de l’encariment de les subsistències,
la crisis de treball i amnistia per als presoners polítics i socials va fer que tant Joan
Peiró com bona part de la FL de SO, s’hi sumessin gratament i convoquessin
diversos actes a Badalona, als quals van venir propagandistes de la CNT i de la
UGT per explicar el sentit de la vaga general.
Posteriorment i arran de la desfeta de la vaga general d’agost de 1917, Joan Peiró
va seguir creient “a mig termini” amb aquesta possible unitat sindical, si ve ja amb
matisos diversos i distanciant-se clarament de les posicions que la UGT tenia en
aquells moments.
Després del Congres Regional de Sants de la CNT al juny del 1918, seguia creient
amb una teòrica unitat d’acció, però ja donant preponderància a l’arrelament de
cada sindicat i en especial al de la CNT del que es sentia ja com un defensor de la
seva estratègia organitzativa i dinamitzadora.
Pel que fa a l’evolució ideològica de Joan Peiró cap a posicions més o menys anarquistes,
volem fer esment a la primera referència que hem trobat al voltant de una
afirmació d’adhesió a l’ideari anarquista. Aquesta va aparèixer al periodic
“Solidaridad Obrera” el 30 de novembre de 1917 sota el títol “El caso de Rusia. ¿Son
anarquistas los maximalistas rusos?”.
L’article feia una anàlisi de la situació revolucionaria que s’estava produint a
149
LA CONSOLIDACIÓ DE JOAN PEIRÓ COM A...