JOAN PEIRÓ A BADALONA - Cedall

Els obrers vidriers tornen a organitzar una vaga que comença el 16 de juliol i que
acabaria el 15 de gener del 1918. Les causes de la vaga seran l’augment del salari i
la jornada de 8 hores diàries. Hi participen uns 127 obrers vidriers. La solució a la
vaga es decidiria per “transacció” (és a dir pacte entre obrers i patrons).
Altrament, la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers, aconsegueix, després
d’amenaçar amb una vaga general a tot l’Estat, la jornada de 8 hores i un augment
diari d’1 pesseta. És una de les primeres ocasions que es guanya la jornada de 8
hores per a tot un sector industrial.
La situació social era força inestable i difícil per a les classes populars, sobretot pel
que fa a l’encariment de les subsistències. La CNT i la UGT tornen a convocar una
vaga general a tot l’Estat durant el mes de agost, si bé aquest cop sembla que les
forces polítiques antidinàstiques (conjunció republicanosocialista) volien fer-li
costat, per provocar un canvi de règim.
La vaga general, convocada pels dos sindicats fou seguida de forma diversa a llocs
diferents de l’Estat espanyol. A Catalunya va ser seguida principalment a les ciutats
industrials.
A Badalona la vaga va ser un èxit el mateix dia de la seva convocatòria, el dilluns
dia 13 d’agost, i va durar fins a l’altre dilluns dia 20, molt influenciats, això sí, pel
que passava a Barcelona.
Es va declarar “l’estat de guerra” i Badalona va ser ocupada pels militars del
“Regimiento de Vergara” que es van voler fer amb el control de la ciutat.
Per altra banda, les forces que havien convocat la vaga a Badalona, entre les quals
hi havia de forma majoritària militants obrers que pertanyien a la Federació Local
de Societats Obreres, van constituir el “Comité de Salud Pública” per coordinar les
accions a desenvolupar durant aquells dies de vaga.
El “Comité de Salud Publica” va demanar prudència i serenitat, però al mateix
temps fermesa per aguantar la vaga i perquè els treballadors no paguessin més
pels articles de primera necessitat.El divendres, 17 d’agost van ser clausurades per
part de l’exèrcit les seus del partits polítics i de les societats obreres.El diumenge
les sales de festa van continuar tancades, i es va permetre per part de l’exèrcit que
les societats i partits que tinguessin sales d’esbarjo poguessin obrir.El mateix diumenge
19 de agost, el “Comité de Salud Pública” reconsiderava la seva posició de
vaga general i recomanava que el dilluns dia 20 es comencés a treballar un altre
cop.
La vaga general, que volia canviar el règim monàrquic de la Restauració, va quedar
malmesa definitivament, i es va reprimir fortament posteriorment els grups
polítics convocants i per sobretot els nombrosos militants obrers de la CNT i la
UGT que la van organitzar i hi van donar suport.
Sembla que Joan Peiró és detingut i empresonat arran de la vaga d’agost de 1917. 21
107
ENFORTIMENT DEL SINDICALISME I AGITACIÓ...