JOAN PEIRÓ A BADALONA - Cedall

JOAN PEIRÓ A BADALONA 1905-1920
L’Escola Moderna de Badalona: la dificultat de l’ensenyament racionalista i laic
L’Escola Moderna impulsada per Francesc Ferrer i Guàrdia, en paraules de l’historiador
Pere Solà: “pretenia oferir una resposta ideològicament i organitzativament coherent
a l’estat de l’escola i de l’educació popular de principis de segle. Aquest projecte assumia
que la modernització social s’operava a través de l’escola i per aquí volia respondre al
repte de les veritables exigències de la vida moderna”.
L’Escola Moderna de Badalona va celebrar la seva festa inagural el 24 de març de
1907 al Teatre Cervantes. Uns mesos abans, per preparar l’obertura de l’escola,
s’havia creat la Societat Protectora de l’Ensenyança Racionalista formada per
Teodor Sanmartí (president), Josep Belis (vicepresident), Martí Thebes (secretari),
Joaquim Trigno (vicesecretari), Pere Tristany (tresorer), Jaume Sentís (comtador),
Manel Campos, Pere Boix, Antoni Puig (vocals). 37
La Societat per estendre els
suports i contribuir al finançament de la futura escola va organitzar diversos actes
públics de Propaganda Racionalista que van comptar amb destacats dirigents del
Partit Radical com el diputat provincial i badaloní d’adopció Ambrós Carbonell,
Lluís Zurdo Olivares, Jordi Vinaixa, Josep Puig d’Asprer, i la lliurepensadora
Àngela López d’Ayala. També va obrir una subscripció popular que va comptar
amb importants donatius econòmics de les societats obreres badalonines, destacant-se
la realitzada pels vidriers de la casa Costa Florit. 38
Retornant a l’acte d’inaguració, va comptar amb la presidència de la Srta.
Villafranca companya sentimental de Francesc Ferrer i Guàrdia, fundador de la
institució pedagògica de l’Escola Moderna, que no va assistir a l’acte perquè es trobava
pres a Madrid. Com oradors principals van intervenir dirigents radicals com
els ja citats Carbonell, Puig d’Asprer, Zurdo Olivares, i Emilià Iglesias; completant-se
la vetllada amb petites peces teatrals de l’Agrupació dramàtica Pitarra.
L’Escola Moderna de Badalona només començar les seves activitats va publicar la
revista pedagògica il·lustrada, Lux, de caràcter mensual i domiciliada com l’escola
al número 4 de la Rambla, anomenada aleshores passeig de Martínez Campos. 39
El dia 7 d’abril el teatre Cervantes va tornar-se a omplir per escoltar a Teodor
Sanmartí dissertar sobre l’Escola Moderna “que los hombres de aspiraciones radicales,
acababan de establecer en el sitio más importante y céntrico de Badalona”. L’acte va
comptar amb gran nombre d’adhesions entre elles la Societat d’Arts i Oficis, la
Societat de Vidriers, i la Societat de Paletes va enviar un comunicat manifestant no
poder adherir-se perquè figuraven en la convocatòria del míting societats polítiques,
però estant conformes amb la campanya pro Ferrer enviarien per la seva
compte un telegrama de protesta pel seu empresonament.40 D’altra banda, la
implantació de l’Escola Moderna a Badalona, també va suscitar antagonismes viscerals:
així, Mn. Anton Romeu en la trona de la Capella de l’asil Canyelles, segons
va publicar Lux, “endilgó á sus feligreses una especie de sermón, calificando á nuestra
Escuela Moderna de Centro de perversión de almas, en donde se les prepara para la condenación
eterna; excomunicó á todos los que asisten á ella y concluyó excitando á sus oyentes
á pedir a Dios que baje a destruirla”. La resposta de l’articulista no va oblidar de
fer tampoc referències bíbliques: “si Dios baja respetará la escuela racionalista mien-
36