JOAN PEIRÓ A BADALONA - Cedall

JOAN PEIRÓ A BADALONA 1905-1920
Martí Pujol, i al Rector de la Universitat, Sr. Baró de Bonet, de dilatar els permisos.
L’escrit estava signat per 10 societats de resistència locals (obrers vidriers,
peons paletes, arts i oficis, corders, metal·lúrgics, Tres Classes de Vapor, oficials
fusters, obrers curtidors “La Unión Popular”, operaris cristallers, forners “La
Espiga”); la Joventut Republicana Radical; el Partit Republicà Federal; el setmanari
radical La Voz Pública; el periòdic La Cuña; el setmanari La República; la cooperativa
“La Colectiva”; el Centre Instructiu Excursionista; la Lliga Popular; el Centre
d’Unió Republicana; el Centre d’Estudis Psicològics “El Altruismo”. 44
En suport a l’Escola Moderna i per celebrar el primer aniversari de l’obertura
d’una a Badalona, va programar-se el 28 de març de 1908 una funció de l’obra
“Espectres” d’Ibsen en el Teatre Cervantes d’Unió Republicana que va resultar
multitudinària. El primer aniversari va ser recordat en un article a La República
signat sota pseudònim que criticava la falta de preocupació dels regidors republicans
solidaris “por no enemistarse con los elementos reaccionarios”, comparava els clericals
amb falsos apòstols, i assenyalava: “la Escuela Racionalista de esta ciudad podemos
calificarla de el Cristo Moderno de Badalona”. El suport a la Societat Protectora de
l’Ensenyança Racionalista va tornar-se a fer-se present a finals de juliol de 1908
amb una nova vetllada al Teatre Cervantes que va comptar amb una obra de
l’Agrupació Ibsen dirigida per Martí Torner que va realitzar l’obra La mort civil
de Paolo Giaccometti. 45
Finalment, la curta però intensa trajectòria de l’Escola Moderna a Badalona va
tenir un darrer episodi: el judici de Teodor Sanmartí per desobediència a l’autoritat.
La vista oral on també va declarar l’ex alcalde Martí Pujol, va realitzar-se el 4
de gener de 1910, tancant-se el cas perquè el fiscal va retirar l’acusació. 46
D’altra
banda, la participació de Teodor Sanmartí en mítings del Partit Radical i escrivint
articles al setmanari lerrouxista Juventud Rebelde, van mantenir viu el record de
l’Escola Moderna, associant-se el seu tancament a les maniobres del clericalisme.
Aquest cas juntament amb els fets i la repressió de la Setmana Tràgica, van formar
part dels arguments polítics del radicals badalonins per connectar amb l’anticlericalisme
existent en alguns sectors de les classes populars.
38