JOAN PEIRÓ A BADALONA - Cedall

JOAN PEIRÓ A BADALONA 1905-1920
Aquests treballadors que venien de Villareal, com hem dit, no sabien res del conflicte
i es van sentir estafats pels patrons, ja que no els havien informat d’aquesta
situació.
Els treballadors vaguistes de Can Cros els van portar a la seu de la Federació local
i, posteriorment, va aparèixer la Guàrdia Civil. Sense permís municipal ni ordre
judicial van escorcollar totes les dependències del local.
No hi van trobar res que fos delictiu, però van detenir dos treballadors vaguistes
de la Casa Cros, Salvador Ruiz Pérez i Emili Belmonte Fernández, i el conserge del
local, Josep Poblet.
Se’ls va acusar d’exercir coaccions sobre els obrers i els van dur cap a la caserna de
la Guàrdia Civil que hi havia a Badalona.
Progressivament a Badalona es comença a conèixer la situació que s’està vivint i
els ànims van pujant de to, sobretot entre el vaguistes de Can Cros.
Així a mitja tarda, van fer una manifestació per seguir la Policia i la Guàrdia Civil,
amb els tres companys detinguts, quan aquests intentaven agafar el tren que els
portés a Barcelona.
En arribar a la plaça Roca i Pi, la manifestació obrera havia augmentat les seves
forces i es va intentar impedir que se’ls emportessin cap a la capital catalana.
En aquests moments la Guàrdia Civil va fer algunes càrregues i va aconseguir dissoldre
la manifestació i lliurar-se dels obrers.
Aquests, plens de ràbia, es van dirigir cap a la plaça de la Vila per fer-ho saber a l’alcalde
i a l’Ajuntament i demanar la immediata llibertat dels tres obrers empresonats.
L’alcalde, Jaume Martí Cabot, que en aquells moments no hi era, va aparèixer a les
nou de la nit.
Una comissió dels vaguistes es va reunir amb l’alcalde i aquest es va comprometre
a fer tot el possible perquè els detinguts fossin alliberats. La notícia es va voler
donar al mateix Ajuntament estant la plaça de la Vila i els voltants plens d’obrers i
ciutadans de Badalona que volien saber com s’estaven desenvolupant les gestions.
De sobte, i un cop acabat els discursos, van començar a sentir-se uns crits de dolor
, així com soroll de trets de fusell.
Les parelles de la Guàrdia Civil que hi havia pel voltant de la plaça de la Vila van
començar a disparar en totes direccions, i també la Guàrdia Civil de cavalleria va
començar a repartir cops de sabre sense cap tipus de mirament, pel carrer de Mar
i pels carrers més propers a l’Ajuntament.
El trist resultat d’aquesta agressió “brutal” va suposar la mort de quatre treballadors,
membres de la FL de SO de Badalona, així com diversos ferits greus i una
cinquantena de ferit lleus.
124