JOAN PEIRÓ A BADALONA - Cedall

JOAN PEIRÓ A BADALONA 1905-1920
Y sin embargo los temas 24,27,37 y 45 aprobados en el último Congreso lo fueron por que
trataban de la enseñanza racionalista como método eficaz para los obreros y sus hijos. Estos
acuerdos los tendríamos que recoger con simpatía, tanto como los del acuerdo del Sindicato
Único, y desde luego apoyarlos por la sencilla razón de que los grandes prohombres políticos
y la estúpida burguesía no quieren apoyarlos; esto demuestra clara y categóricamente
que esta enseñanza es la nuestra y nos la quieren usurpar” (...)
Podríem afirmar que si bé la major part del sindicats que formaven la Federació
Local van ser al Congrés Regional, aquests o no tenien la suficient força per posar
en pràctica els acords o s’estava esperant que fos el primer congrés de la FL de SO
de Badalona que se celebraria el novembre i desembre d’aquell mateix any el que
decidís i ratifiques les decisions preses al Congrés de Sants.
El Congrés de la CNT a Madrid el 1919
El Congrés d’àmbit estatal que la CNT va celebrar al desembre de 1919, conegut
també com “el de la Comèdia” a Madrid, per celebrar-se al teatre del mateix nom,
va realitzar-se en un moment clau de gran augment a l’afiliació a la CNT i podem
dir sense cap mena de dubte que va suposar el salt cap a un sindicalisme de masses
que fins feia ben poc no s’havia donat en el nostre país al llarg de la seva història.
Segons l’anàlisi de l’historiador Josep Termes que fa al respecte:
“ És un creixement espectacular, inèdit, increïble, si analitzem la força numèrica del sindicalisme
català al llarg del segle XIX i començaments del segle XX, que mai no superava
la xifra d’alguna desena de milers d‘afiliats (i a més fragmentada en societats d’ofici malament,
o nul·lament centralitzades), mentre la CNT es pretenia organitzadora i directora
d’aquesta massa obrera, enquadrada sota noves formes d’acció més dures i radicals, basades
en l’anarcosindicalisme i l’acció directa...”
Pel que fa al moviment obrer a Catalunya, Pere Gabriel fa les següents consideracions
entorn d’aquest procés:
“...sembla clar que a partir del 1917, la vida política catalana, la vida política del carrer;
fou en gran mesura una vida política sindicalitzada. Es podrien recordar, en aquest sentit,
els més de 400.000 afiliats que el 1919 afirmava tenir la CNT, xifra equivalent a la totalitat
de la població obrera catalana. Però l’important no és això, sinó la presència arreu, és a
dir per tot Catalunya. Que volia dir, per exemple, que poblacions com Puigpelat o Nulles
de l’Alt Camp o Godall del Montsià, o Sant Joan Despí del Baix Llobregat, o Callús del
Bages, o en fi la Granja d’Escarp del Segrià, comptessin amb sindicats, tinguessin els afiliats
que tinguessin, pomposament denominats a més sindicats únics i adscrits a una central
sindical? Cal retenir que no es tractava exclusivament del món de la població treballadora
de la indústria o el taller. Parts significatives de la població agrària també s’inclinen
dins la CNT...” 32
142