JOAN PEIRÓ A BADALONA - Cedall

JOAN PEIRÓ A BADALONA 1905-1920
Intentant fer un breu resum aclaridor dels elements d’agrupament de la FL de SO
de Badalona aquests es poden situar en les següents característiques:
-Federació composta “exclusivament” de societats obreres de Badalona.
-Divulgació, coordinació, solidaritat i propaganda entorn a la defensa de l’associacionisme
obrer com a eina positiva per a la defensa de les reivindicacions dels treballadors.
Tanmateix aquestes relacions s’establiran a la pròpia ciutat, però també
amb altres organismes obrers de fora (federacions d’ofici, CNT, UGT, etc.).
-Intent de crear un periòdic (La Colmena Obrera) que sigui una eina de propaganda
i unió de les societats obreres de Badalona, sota el punt de vista dels obrers i al
voltant de les diverses maneres d’entendre la problemàtica obrera.
-Per últim, es reafirmaria en l’emancipació de la classe obrera mitjançant la seva
superació i elevació cultural, proposant la creació d’una biblioteca, així com la creació
d’escoles d’ensenyament racionalista que superin la forta influència clerical
en l’ensenyament dels obrers.
Com podem constatar és un “programa de mínims” que dóna força importància
a l’agrupament per si mateix del obrers, i en el qual l’adscripció ideològica estricta
als diversos corrents del pensament polític i social de l’obrerisme (socialisme,
anarquisme, republicanisme, radicalisme, etc.) es deixa de banda.
És l’intent “d’agrupar” i no de marginar ningú dins d’un “obrerisme de classe”
d’ampli abast, en el qual es movien les diverses societats obreres a Badalona.
Aquest “obrerisme de classe” tindrà com a eixos ideològics inicials el d’un perfil
“emancipador” i “anticapitalista”, una voluntat i desig que s’arribés a una única
organització obrera i sindical a l’Estat espanyol, tot superant la situació existent de
dues centrals sindicals diferenciades a l’àmbit estatal (CNT i UGT ).
De tota manera, i fent una anàlisi de la seva evolució posterior, cada cop quedava
més clar que les coincidències amb la CNT eren de major relleu que no pas les que
hi havia amb la UGT, que estava molt mediatitzada pel “conjunturalisme polític”
i la seva dependència envers el PSOE.
És important remarcar, a efectes d’un coneixement històric rigorós, que la FL de
SO de Badalona no va pertànyer d’un bon principi a la CNT, ni tampoc a la UGT,
ni a cap organisme d’abast català o estatal.
Era i volia ser una realitat nova que estava dirigida a agrupar ”l’obrerisme de classe”
local segons les necessitats dels obrers de la ciutat i no pas a agrupar-se al voltant
d’alguna estructura de més abast.
És possible que aquesta manera d’agrupar-se, d’acord amb la realitat social i sindical
de les diverses ciutats obreres, no sols passés a Badalona, sinó que fos una
pràctica comuna de les diverses ciutats que estaven creixent a l’entorn de la ciutat
de Barcelona.
El que sí que creiem important constatar és que cap al 1915 els sindicats d’àmbit
84