You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
La política local<br />
La vila política local des de l’inici del període de la Restauració (1874) i les eleccions<br />
municipals de 1905, s’explica a partir del domini del caciquisme i la pràctica<br />
del frau electoral. Les pugnes pel govern local dels dos partits dinàstics que<br />
dominaven el panorama polític del moment, el partit conservador i el partit liberal,<br />
encapçalats localment un per Joaquim Palay Jaures i l’altre per Pere Renom<br />
Riera, van degenerar en un clima de confrontació violenta dels seus partidaris que<br />
va tenir com a punt àlgid un enfrontament armat al vestíbul de l’Ajuntament amb<br />
el resultat de tres morts i una vintena de ferits el 1899. El governador civil de<br />
Barcelona va ordenar la suspensió de l’Ajuntament, un fet que va repetir-se uns<br />
anys més tard arran de l’estat de corrupció generalitzada de l’administració municipal<br />
el 1905.<br />
Les perspectives de regeneració política a Badalona van impulsar la creació d’un<br />
comitè de notables locals format per representants del Centre Nostra Senyora de<br />
Montserrat, entitat vinculada a la Lliga Regionalista, i del Centre Catalanista Gent<br />
Nova, entitat adherida a la Unió Catalanista. De la seva entesa va sorgir una candidatura<br />
anomenada Catalanista o Administrativa que va guanyar les eleccions<br />
municipals de novembre de 1905, resultant alcalde l’hisendat Martí Pujol Planas.<br />
A escala local, emmirallant-se en la candidatura unitària de Solidaritat Catalana,<br />
triomfadora arreu de Catalunya en les eleccions generals de 1907 enfront el Partit<br />
Republicà Radical d’Alejandro Lerroux i els partits dinàstics centralistes, va crear-se<br />
Solidaritat Badalonina, coalició formada pel Centre Regionalista (Centre Nostra<br />
Senyora de Montserrat), el Centre Catalanista Gent Nova, l’Aplec Nacionalista<br />
Republicà, el Partit Federal, el Partit Carlista, i el Círcol Catòlic que donava un<br />
suport indirecte. Aquest conjunt de formacions van presentar-se a les dues convocatòries<br />
parcials d’eleccions municipals de 1909, una situació excepcional degut a que<br />
s’havia suspès dos anys abans les eleccions per renovar parcialment els regidors.<br />
En la primera de les eleccions locals, la Solidaritat Badalonina va triomfar davant<br />
dels radicals liderats per Baldomero Sanmartin Arnal que van presentar-se en coalició<br />
amb l’exalcalde caciquista Joaquim Palay, amb el suport de la Lliga Popular i<br />
del Casino Español Democrático. Aquesta aliança contranatura va provocar el<br />
retraïment electoral de la Joventut Radical Instructiva, agrupació radical que va<br />
emprendre una línia crítica amb la direcció del partit a Badalona fins que va ser<br />
expulsada el 1912.<br />
En la segona elecció local, celebrada després de la Setmana Tràgica, la Solidaritat<br />
Badalonina va repetir triomf, resultant escollit alcalde, l’advocat Leopold Botey<br />
Vila (pocs mesos més tard va deixar el càrrec per motius personals i el va substituir<br />
Josep Vergés Vallmajor). En aquest mandat, però, van prendre rellevància les<br />
desavinences polítiques entre l’heterogènia coalició de govern que van dificultar<br />
enormement la presa de decisions municipals.<br />
Així, l’evolució de les opcions polítiques i la capacitat de representar uns sectors<br />
19<br />
MARC HISTÒRIC
Change language