JOAN PEIRÓ A BADALONA - Cedall

El cooperativisme gaudia d’una forta empenta a Badalona, desenvolupada principalment
per les activitats de les cooperatives obreres “La Bienhechora” i “La
Fraternidad” – “La Verdadera Fraternidad”.
La cooperativa “La Bienhechora” va tenir redactats els seus estatuts el 1874, tot i que
com va explicar el seu primer administrador, Jeroni Palés, en la premsa de l’època,
portava funcionant un temps abans. Segons el contemporani J. Piernas
Hurtado en la seva obra El movimiento cooperativo (1890), “La Bienhechora” comptava
amb 600 associats, passant a ser 450 quan van reformar-se el reglament intern
el 1892, i uns 300 associats el 1900 segons es desprèn de les notícies de El Eco de
Badalona. Els principals socis protectors van ser el diputat provincial i després
senador pel partit liberal Antoni Ferratges Mesa, els alcaldes adscripció liberal
Francesc d’A. Guixeres Viñas i Pere Renom i Riera, el dirigent federal Pere Viñas
i Renom (protector també de les societats corals El Alba, La Badalonense i La Palma).
La cooperativa oferia diferents serveis als associats: classes de primera ensenyança
als seus fills; socors mutus en cas de necessitat per malaltia; un fons de redempció
de quintes; el cafè de la cooperativa era un lloc de reunió on els associats gaudien
de preus ajustats i en una petita sala de teatre adjacent se celebraven actuacions
musicals i conferències. La cooperativa va acollir el Congrés Regional de
Societats Cooperatives el 1898 presidit pel republicà centralista i “socialista de càtedra”
Joan Salas Anton, i el Primer Congrés Cooperatiu Catalano-Balear el 1899 que
va escollir el federal Pere Viñas com a president. La trajectòria de “La Bienhechora”
però, va veure’s greument afectada per una estafa de l’administrador que va destapar-se
l’any 1900, quedant-se la cooperativa tocada de mort malgrat els esforços
del nou administrador Pere Mestres, dirigent adscrit al Partit Federal i veterà líder
sindical de les Tres Classes de Vapor.
L’altra cooperativa important de Badalona era “La Fraternidad”, més tard “La
Verdadera Fraternidad” després d’estar entre 1882 – 1884 fusionada amb “La
Bienhechora”. La cooperativa que tenia un caràcter de consum va estrenar un edifici
nou al carrer d’en Prim el 1895 on també van ubicar la seva seu la societat coral
El Alba i el Partit Republicà Centralista que coincidien per trobar-se sota la direcció
de Sebastià Cots Puigbó, com hem citat anteriorment, també dirigent sindical
de les Tres Classes de Vapor.
Una entitat de gran pes dins el món obrer local era l’Ateneo Obrero de Badalona,
una associació dedicada a la instrucció de la classe obrera fundada el 1884 a instàncies
de la junta d’obrers de les Tres Classes de Vapor (formada per diferents
associacions d’arts i oficis: telers a mà, corders, fusters, la societat antiga de paletes,
vidriers i talladors); d’acord amb les autoritats del moment i amb l’aportació
de socis protectors de la burgesia local. Alguns dels dirigents de les Tres Classes
de Vapor que van participar de la gestió de l’Ateneo Obrero els primers anys compaginaven
també la seva activitat amb la política tal i com pot seguir-se en la composició
de les juntes locals dels partits publicades a El Eco de Badalona: Eudald
Xuriguera, va representar les Tres Classes de Vapor al Congrés Socialista
Possibilista de París el 1889; Sebastià Cots, Marcel·lí Patris, Baldomer Carbonell,
27
CARACTERITZACIÓ DEL MÓN OBRER