JOAN PEIRÓ A BADALONA - Cedall

LA CONSOLIDACIÓ DE JOAN PEIRÓ COM A SINDICALISTA LLIBERTARI
Introducció
La segona etapa de l’activitat sindical de Joan Peiró a Badalona, que abraça cronològicament
des de 1915 fins 1920, té com a característica principal, en contraposició
a la seva primera etapa, la constància i la dedicació permanent a les tasques
d’organitzador del moviment obrer de Badalona, i també d’organitzador i militant
dels obrers vidriers en les lluites que van protagonitzar a Badalona i a la resta del
Estat Espanyol.
Juntament amb aquesta tasca organitzativa gegantina en les dues direccions abans
descrites, també es important ressaltar l’evolució del seu ideari cap a posicions
ideològiques en l’òrbita del sindicalisme revolucionari i d’allò que ell mateix va
titllar com “sindicalismo anarquico” en la sèrie d’articles que va publicar a La
Colmena Obrera sota el títol La Democracia y el Sindicalismo a principis de 1919.
Fent un recorregut cronològic, al voltant del inicis de Joan Peiró, ens trobem a
principis de 1915, com antecedents immediats del seu prolífic treball abans de la
constitució de la FL de SO, en un acte de suport als obrers ferroviaris que va ferse
el febrer del 1915 al “Teatre Español” de Badalona amb motiu de la reclamació
de millores socials per als obrers d’aquest ofici.
Mesos després, va assistir al IV Congrés de la “Federación Española de Vidrieros
y Cristaleros” que va celebrar-se els dies 24 i 25 de maig, on la societat de vidriers
de Badalona, va donar el pas per reorganitzar i donar l’empenta que hi mancava
per dinamitzar la Federació. Tanmateix es fa càrrec de la publicació del seu òrgan
145