JOAN PEIRÓ A BADALONA - Cedall

JOAN PEIRÓ A BADALONA 1905-1920
poblacions catalanes; l’organització de les jornades dels primers 1 de Maig (la primera
Festa del Treball va organitzar-se el 1890); i finalment, la vaga plantejada a
l’important fàbrica tèxtil, can Montal, que va cloure’s amb un acord entre les parts
el 1891. En aquest darrer conflicte laboral, els vaguistes van comptar amb una
caixa de resistència amb les aportacions de les Tres Classes de Vapor, els operaris
cristallers, les societats de corders i de paletes, i el quinzenal La República (1891) va
obrir una subscripció pròpia per a socórrer els vaguistes a més d’informar del desenvolupament
del conflicte 5
.
De tota manera, les limitacions del discurs moderat i les tàctiques sindicals de les
Tres Classes de Vapor van posar-se públicament en evidència durant el míting del
Primer de Maig de 1893, quan el dirigent Pere Mestres, segons El Eco de Badalona,
va afirmar que calia reorganitzar el sindicat localment perquè dels 1.700 afiliats que
havia tingut, en aquells moments només eren 500. 6
Tanmateix, la suposada apatia
dels obrers badalonins, va quedar en evidència unes setmanes més tard, el dia 16
del mateix mes, quan un intent d’uns recaptadors d’hisenda d’embargar a un contribuent
morós, va generar una onada d’indignació popular que va pujar de to coincidint
amb la sortida dels obrers de les fàbriques i tallers, malgrat que el propi alcalde
va dirigir-se a la multitud concentrada davant de la Casa de la Vila per afirmar
que l’embargament no anava amb els obrers. Tot i els intents de les autoritats per
apaivagar els ànims, l’afer va acabar violentament amb la trencadissa dels vidres de
l’Ajuntament, càrregues de la Guàrdia Civil, diversos ferits i 10 obrers detinguts.
Aquest fet va motivar una aturada general a les fàbriques el dia següent sota la consigna
“Queremos los presos!”, els quals van ser finalment posats en llibertat. 7
Retornant a l’associacionisme obrer, les Tres Classes de Vapor van establir complicitats
amb les societats de resistència locals de Paletes, Vidriers i Corders alhora
de celebrar pacíficament per mitjà d’un míting els primers 1 de Maig. Però, aquesta
jornada reivindicativa va anar perdent força fins a l’extrem que en l’edició de
1896, moltes fàbriques i tallers no van fer cas a la crida de les societats obreres perquè
s’aturessin. 8
D’altra banda, la proliferació de l’anarquisme els anys noranta, un fet que pràcticament
no va quedar recollit en cap notícia de premsa local de l’època, va donarse
amb la realització de dos mítings obrers el 1893, i també el mateix any una conferència
sobre espiritisme de l’anarquista Amàlia Domingo Soler. Per la seva part,
la Societat de Fusters de Badalona va encarregar-se d’editar la publicació d’arrel
anarquista i d’àmbit estatal, La Cuña (1896 – 1909) amb el lema “Trabajo, Solidaridad,
Federación”.
Els obrers a fi de protegir-se enfront de qualsevol imprevist que no els permetés
treballar i poder subsistir davant la inexistència de lleis protectores, s’organitzaven
en associacions de socors mutus, en germandats d’ofici com ara La Obrera
Cristalera, la Germandat de Sant Isidre formada per llauradors o la Germandat de
Sant Antoni formada per paletes; i en societats corals que, a més de ser un element
d’esbarjo popular, exercien activitats d’ajuda mútua entre els obrers associats.
26