JOAN PEIRÓ A BADALONA - Cedall

JOAN PEIRÓ A BADALONA 1905-1920
Seguint amb el capítol de vagues locals amb data 7 de novembre i fins al 8 de
novembre, es produeix una vaga a la fàbrica de galetes La Gloria per l’acomiadament
injust d’unes treballadores. A la vaga hi participa la major part de la plantilla
(98 homes i 107 dones) i s’arriba a aconseguir la seva readmissió.
Amb data 18 de novembre a la Sala Picarol i convocat per la Federació Local de
Societats Obreres de Badalona, es celebra un míting a favor de l’amnistia per als
presoners polítics i socials que hi ha arreu de l’Estat espanyol després de la vaga
general d’agost. Segons comenta el diari local, El Eco de Badalona, l’acte va ser força
concorregut i de gran eloqüència per part dels oradors.
Hi van intervenir Recasens (Grupo Anticlerical Benéfico), Martí, Solé, Ros i Joan
Peiró. Vénen de Barcelona per participar al míting, els dirigents de la CNT,
Manuel Buenacasa i Francisco Miranda.
1918
Segueix la dinàmica d’intensa mobilització obrera local, i arriba el moment culminant
arran dels fets luctuosos de l’agost, ocorreguts a causa de la repressió exercida
per la Guàrdia Civil contra la vaga dels treballadors de l’empresa química de
Can Cros i que va causar el l´assassinat de quatre treballadors a la Plaça de la Vila.
En la major part de les vagues convocades pels treballadors es van aconseguir tant
les reivindicacions salarials com les reduccions de jornada demanades.
A primers de gener se celebra un míting d’obrers i obreres de l’Art Fabril i Tèxtil,
comptant amb el suport de la Federació Local de Societats Obreres. Es decideix convocar
una assemblea de totes les societats obreres per demanar un augment salarial.
A mitjan gener, un grup nombrós de dones es manifesta en contra de l’encariment
de les subsistències. Una comissió de les manifestants arriba a la plaça de la Vila i
s’entrevista amb l’alcalde per expressar-li el seu disgust pel fort augment del productes
de primera necessitat.
Aquest moviment de dones seran freqüents, al principi de 1918 a Barcelona província
i tindran una força molt important a Barcelona ciutat.
Joan Manent, en el seu llibre de records ho manifesta de la següent manera:
“ (....) Fou durant aquell hivern del 1917 al 1918 quan uns grans brogits i avalots, estridents
i amenaçadors, despertaren la ciutat de Barcelona. Què passava? A què eren deguts?
A les dones del poble que, cansades de passar fam i misèria, es revoltaven pels carrers i
assaltaven les fleques, els comerços i les cases dels rics, cercant pa i altre menjar per a elles
i per a llurs fills(...)
(...) Les autoritats, a les quals aquell moviment popular va sorprendre, intentaren de reaccionar.
Però les càrregues de la policia i de la Guàrdia Civil contra aquella multitud de
milers i milers de dones fracassaren, perquè les dones van fer front a les forces policíaques
amb un coratge poques vegades igualat.(....)
108